L'escola catalana demostra el seu llirisme
El llirisme prohibeix algunes disfresses als alumnes
Fa anys que el llirisme ha arribat a les escoles catalanes. Una generació de mestres ha creat un nou protocol d’actuació amb el qual es fan prohibicions absurdes que limiten la llibertat dels seus alumnes. Ara resulta que hi ha disfresses que estan permeses i disfresses que estan prohibides. Tot plegat per evitar discriminacions i ser coherents amb el “projecte de l’escola”.
No sabem de quina escola està parlant la piulada però podria ser qualsevol centre educatiu de Catalunya, perquè aquesta línia s’ha instaurat arreu. Segons el centre, cal evitar elements sexistes. Posen l’exemple de prínceps i princeses i hi afegeixen uns punts suspensius, de manera que deixen la llista oberta i, evidentment, ells tindran l’última paraula per valorar si una disfressa és sexista.
Continuen amb elements bèl·lics. No es pot anar disfressat de superheroi ni tampoc portar pistoles. Tampoc es poden portar espases i baretes. Una altra vegada, el criteri per saber si una disfressa és discriminatòria o no també correspon al professorat. “Per evitar pèrdues, convé que no es portin objectes a les mans”, conclouen, deixant clar que ni ells ni l’escola es faran càrrec dels objectes perduts.
El Xavier Fajarnés s’ha fet ressò d’aquest llirisme i ho ha explicat a xarxes socials. Considera que la seva escola de monges dels anys vuitanta era molt menys purista i censora que els escoles actuals. El missatge s’ha fet viral i els usuaris de Twitter hi han dit la seva, afegint que a les escoles dels seus fills passa exactament el mateix. Pares i mares tenen feina per poder trobar disfresses pels seus fills que compleixin aquests criteris imposats per les escoles.
Així, doncs, per culpa d’aquest llirisme, les nenes tampoc podran anar vestides de cuineres, perquè se les pot estigmatitzar dins les feines de la casa. Els nens tampoc podran anar vestits de futbolistes, ja que s’estarà donant el missatge que l’esport només per nens. I una llarga llista que no s’acaba mai. Els pares i mares tindran feina.