Jugada bruta del Tribunal Suprem de la maneta amb el Tribunal de Comptes

El Tribunal Suprem confirma que han de pagar 5 MEUR perquè no han fonamentat bé el recurs

Comparteix la notícia
Jugada bruta del Tribunal Suprem de la maneta amb el Tribunal de Comptes

Jugada bruta del Tribunal Suprem de la maneta amb el Tribunal de Comptes

El Tribunal Suprem confirma que han de pagar 5 MEUR perquè no han fonamentat bé el recurs

El Tribunal Suprem no ha admès a tràmit els recursos de l’expresident de la Generalitat Artur Mas, l’exvicepresidenta Joana Ortega, l’exconseller Francesc Homs i cinc exalts càrrecs del Govern contra la sentència del Tribunal de Comptes que els va condemnar per l’organització de la consulta del 9-N del 2014. D’aquesta manera, es confirma que hauran de pagar uns 5 milions d’euros, que ja van ser dipositats o embargats.

La secció d’admissions de la sala contenciosa-administrativa al·lega que el recurs no justifica l’interès cassacional de la qüestió i tampoc està suficientment fonamentat. La providència, amb data 17 de juny, desestima els tres recursos diferents presentats per Mas, Ortega, Homs, Jordi Vilajoana, Ignasi Genovès, Teresa Prohias, Jaume Domingo i Josefina Valls, contra la sentència del juliol del 2019 del propi Tribunal de Comptes que confirmava la sentència inicial.

En aquella sentència el Tribunal de Comptes al·legava que els termes del Tribunal Constitucional sobre el 9-N resulten “diàfans”, deixant clar que els actes i actuacions vinculades al denominat procés participatiu són inconstitucionals. “El que ha resultat rellevant és que es van produir unes sortides de fons públics per satisfer un objectiu il·legal (per inconstitucional) sense que, per tant, pogués haver una partida pressupostaria legal que suportés aquestes despeses, el que les converteix en injustificades”, apunta.

Sobre la contractació del centre de premsa, per exemple, constata que “va ser una peça més de l’engranatge per aconseguir els objectius pretesos amb el procés participatiu”. “No es tractava doncs únicament de facilitar la feina dels mitjans, sinó de contribuir positivament a l’èxit dels objectius pretesos per la convocatòria, procurant que la votació aconseguís la major difusió possible”, continua el tribunal, que considera que les al·legacions presentades pels denunciants són “meres excuses d’un comportament obertament antijurídic”.

Pel que fa als 7.000 ordinadors, argumenta que si eren per necessitats educatives s’hauria d’haver aprovat algun pla amb antelació, hi hauria alguna petició de dotació o s’hagués hagut de posar en marxa alguna iniciativa educativa que requerís augmentar el nombre d’ordinadors als centres educatius.

El tribunal conclou que “res d’això s’ha acreditat”, i que “l’únic que consta és una decisió precipitada, no suportada en cap sol·licitud, ni en informes o estudis previs, que únicament pot explicar-se com a resposta a la necessitat de disposar urgentment de 7.000 ordinadors per al procés participatiu”.

També assenyala que ha quedat “acreditat” que els ordinadors estaven “completament preparats, programats i configurats informàticament” per al procés participatiu, sense que això pogués servir després per a cap activitat educativa. Si no, afegeix, “no tindria sentit que un cop acabada la consulta es procedís immediatament a esborrar les dades i a desinstal·lar els programes corresponents”.

Comparteix la notícia

2 pensamientos sobre “Jugada bruta del Tribunal Suprem de la maneta amb el Tribunal de Comptes

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Amb la col·laboració de:

Edita
Change privacy settings