Jugada bruta del Defensor del Poble espanyol contra el model d'escola catalana
El Defensor del Poble demana a Educació què està fent per prevenir situacions d’assetjament per raons lingüístiques
El Defensor del Poble s’ha adreçat a la Secretaria General del Departament d’Educació per obtenir informació “completa i actualitzada” sobre les mesures adoptades aquest curs 2022-2023 en les diferents etapes educatives per prevenir situacions d’assetjament o molèsties que poguessin patir els alumnes per qüestions vinculades a l’ús de la llengua castellana.
Així ho explica el propi defensor en una carta enviada a la presidenta de l’Assemblea per a una Escola Bilingüe, Ana Losada, davant de les queixes que s’han presentat a la institució. El Defensor ja va iniciar actuacions fa mesos perquè Educació precisés quines iniciatives estava portant a terme per garantir el 25% de castellà a les aules.
El Defensor ha recordat en la seva carta a Losada que en el seu dia ja va iniciar actuacions perquè el Departament d’Educació precisés les iniciatives portades a terme per garantir la proporcionalitat de les llengües vehiculars en les seves programacions educatives, de forma que tots els alumnes rebin “de manera efectiva i immediata” l’ensenyament mitjançant la utilització vehicular de les dues llengües oficials en els percentatges que es determini per part de la justícia.
La institució remarca que la qüestió està ara al Tribunal Constitucional i, per això, subratlla que no entrarà en l’examen individual de les queixes pendents d’una resolució judicial. Ara bé, afegeix que, segons la llei que regula el Defensor del Poble, pot continuar investigant els “problemes generals plantejats” en les queixes presentades.
En aquest sentit, el Defensor ja va dirigir un escrit al conseller d’Educació amb data 14 d’octubre per avisar que mentre el TC no es pronunciï sobre la matèria, l’organisme supervisaria l’actuació de la Generalitat per garantir que es compleix el títol primer de la Constitució, el relatiu als drets i deures fonamentals. També alertava que si es produïen episodis d’assetjament escolar per raons lingüístiques, aquestes situacions suposarien “un atac contra els valors superiors que constitueixen el fonament de l’estat social i democràtic de dret”.
“L’exercici d’un dret legalment reconegut, i més encara quan aquest té el suport d’una sentència judicial ferma, no hauria de generar prejudicis als qui l’instin, i correspon a les administracions públiques competents adoptar les mesures precises per evitar aquests prejudicis”, conclou el defensor.