Bartomeu tremola: La justícia italiana comença a investigar

Més problemes judicials per a Josep Maria Bartomeu

El món de l’esport, en especial, el món del futbol, mou molts diners i molts interessos. Es viu en una bombolla permanent en la qual els jugadors cobren salaris desorbitats que no tenen res a veure amb els sous que perceben els ciutadans de classe mitjana i treballen per guanyar-se la vida dignament. Ens hem acostumat a llegir, sense trobar-ho estrany, que tal jugador cobrarà 10 milions d’euros per temporada i tal altra, 15. I tot segueix igual.

El preu dels fitxatges és un altre exemple. Les quantitats que fa uns anys semblaven cares, ara són xifres habituals que s’utilitzen per taxar traspassos de jugadors ‘normals’. D’aquesta manera, els 30 milions de fa 13 anys que van servir per incorporar Dani Alves van ser molt qüestionats per un sector del barcelonisme, que considerava impensable que es gastés aquest dineral per un lateral.

El problema apareix quan alguns d’aquests jugadors es fitxen sense seguir criteris esportius. Són operacions que tenen condicions fosques i que, sovint, amaguen presumptes comissions i contraprestacions opaques que el soci mai (o gairebé mai) acaba descobrint. D’aquesta manera, la Fiscalia italiana està investigant unes 40 operacions entre les quals hi hauria l’intercanvi entre Arthur Melo i Pjanic, dut a terme per Josep Maria Bartomeu.

Recordem l’operació. La Juventus es va fer amb els serveis d’Arthur Melo per 72 milions fixes i deu variables. Els catalans es van fer amb Miralem Pjanic per 60 milions d’euros.

Aparentment hi ha uns 12 milions d’euros però la qüestió està en què no s’imputa comptablement igual una compra que una venda. Mentre els diners de la venda entren a la caixa directament i s’imputa un ingrés, la compra es pot amortitzar en quatre anys, de manera que Bartomeu només justificava 15 milions de despesa per temporada, fet que maquillava els comptes.