Surt a la llum la jugada bruta de Josep Lluís Núñez contra Johan Cruyff a la mítica entrevista amb Lluís Canut

Josep Lluís Núñez i l’històric entrenador tenien molt mala relació

El 20 de maig de 1992 es va disputar la final de la Champions League. Fa 30 anys els barcelonistes més joves no havien nascut i no recorden aquella històrica final en què Ronald Koeman va desfer la igualada amb un xut de falta perfecte, des de la frontal de l’àrea. Els protagonistes d’aquell moment sempre ho expliquen. La toca Stoichkov, la para Bakero i el neerlandès introdueix la pilota al fons de la xarxa.

Eren moments de molta eufòria. El Barça portava anys fent grans temporades, però mai aconseguia l’èxit. El president Josep Lluís Núñez havia estat entrevistat uns dies abans al programa ‘Gol a Gol’ pel periodista Lluís Canut. Minuts abans de començar, a la sala de convidats, el president va alertar que quelcom passaria: “aquesta nit us diré una bomba”. “Convocaré eleccions i no em presentaré”.

Canut va preguntar: “com diu?”. A partir d’aquí és aquell moment que tothom recorda i que és història de TV3. El president es va emocionar i va recordar la seva família. Han passat trenta anys i ho podem llegir amb molta distància. El periodista reflexiona i explica que aquesta actuació (o sobreactuació) es pot explicar per diferents motius. “Inicialment es va interpretar com un gest de generositat per captar l’atenció dels mitjans i treure-li pressió a l’equip, però personalment no me’l vaig creure mai”..

“Al cap d’uns anys me’l vaig trobar a la platja de Formentor, li vaig preguntar i em va dir que havia estat una estratègia. Que des de l’entorn de Cruyff s’havia filtrat que tenia pensat llançar un ultimàtum des del balcó de la Plaça Sant Jaume: ‘O Núñez o jo’. Dir que no es presentava a les eleccions era la seva manera de desmuntar allò i també li va servir perquè l’entorn i molts socis li demanessin que continués”. Dit d’una altra manera, va ser una jugada de Josep Lluís Núñez contra Johann Cruyff, una actuació de cara al barcelonisme, per assegurar la seva continuïtat molts anys més (fins que va arribar Joan Gaspart).