Jordi Boixaderas
Jordi Boixaderas estrena obra de teatre i parla del seu pas per televisió
El Teatre Lliure ha presentat aquest dilluns ‘A la recerca del temps perdut’, una sèrie de recitals de la novel·la més emblemàtica de Marcel Proust. Amb motiu del centenari de l’obra, Jordi Bosch ha decidit portar a escena aquest muntatge, que comptarà amb set sessions en format de lectura dramatitzada, una per a cadascun dels set volums de la novel·la.
Josep Maria Pinto s’ha encarregat de la traducció i la tria de textos i ha explicat que “després de fer els càlculs vam veure que necessitaríem un 10% de les 3.500 pàgines que té l’obra”. Claudia Benito, Jordi Boixaderas, Mario Gas i Emma Vilarasau són els intèrprets que posen veu a Proust i estaran acompanyats per la música en directe d’un piano i un violí a càrrec d’alumnes de l’ESMUC.
Jordi Boixaderas és un altre dels quatre actors que pugen a l’escenari. Admet que li agrada molt “treballar textos on has de picar pedra i fer-te’ls teus, com és el cas de Proust”. Boixaderas ha explicat durant la roda de premsa d’aquest dilluns que comparteix amb Bosch “la passió per intentar portar textos a la paraula parlada” i creu que l’espectacle farà un “bon servei” tant per als “‘proustians’ bregats com per a aquella gent que el descobreix per primera vegada”.
Molts recordareu Boixaderas pels seus papers a mítiques sèries de TV3 com Poblenou, Mirall Trencat o Ventdelplà però ara ja molt que no apareix a la televisió. L’actor té motius i així ho ha explicat a RAC1, entrevistat per Jordi Basté, quan li han preguntat sobre la seva possible tornada a la tele:
“No, tele no. No m’agrada. Fer imatge no m’agrada. Per què? No ho sé, no m’hi sento bé. L’ultim que he fet? Probablement ‘Ventdelplà’. No m’agrada massa aquest món. És tot el que comporta, que tinguis un tio que quan t’aixeques i vagis al lavabo està per tu i t’acompanya. Aquest estatus d’actor i de feina, no ho sé. Ni fent-ho m’ho he passat bé ni veient després el resultat m’he quedat convençut.
jordi Boixaderas també ha parlat sobre la popularitat deixant clar que no li agrada: “la popularitat tampoc m’excita gaire. De fet, m’agrada passar una mica desapercebut, i això és un defecte per la meva feina, no em molesta que em reconeguin pel carrer però sí l’excessiva atenció, la popularitat bona és fantàstic i et fa estar de gust a molts llocs, però el famoseo no. El culte, l’autopromoció a les xarxes socials s’ha de fer, però jo ho trobo ridícul, no sé veure-ho com una cosa normal. S’ha de tenir un punt d’egoisme que a mi em falta”.