Jordi Basté
Jordi Basté també demana la dimissió
Llevat de quatre energúmens propers a Vox i a l’extrema dreta, la reacció del món del periodisme sobre l’afer Luis Rubiales ha estat unànime. Dreta i esquerra s’han unit per condemnar un gest repugnant d’una persona repugnant que destila masclisme per tots costats. I no només és el fet, sinó la seva primera reacció, titllant de ximples tots aquells que el criticaven.
Des del Gobierno en funcions, veus com el President Pedro Sánchez i la vicepresidenta Yolanda Díaz, han demanat la seva dimissió i ho han considerat intolerable. Divendres passat, quan tothom es pensava que faria un pas al costat, en un acte de falsa valentia i de patriotisme, es va reafirmar en el càrrec, entre aplaudiments dels seus, va exclamar que no dimitiria.
La FIFA va acordar la seva suspensió després de les seves paraules aferrant-se a la cadira
Les reaccions no es van fer esperar. El presentador de El Món a Rac1, Jordi Basté, va publicar un missatge amb ironia al seu perfil de Twitter en què destacava el físic de Rubiales: “Assemblea de la República de Gilead”. Unes paraules a les que es van afegir altres personalitats del món de la comunicació, com el també periodista d’esports Joan Maria Pou o Elisenda Carod. També hi han dit la seva Agnès Marquès, Jair Domínguez, Antón Losada i altres experts de la comunicació.
Rubiales va demanar perdó perquè li van fer demanar perdó. Però la seva verdadera opinió va en la línia de les primeres declaracions espontànies en què treia ferro de la situació i insultava els crítics. No és gens estrany, doncs, que en aquests dies hagi estat comparat amb diferents personatges de ficció com ‘Torrente’ o Antonio Recio, interpretats per magnífics actors com a Santiago Segura i Jordi Sanchez.