Espanya Fraternal: Crítiques a Jaume Roures per parlar en català a la gala dels Premios Goya

Jaume Roures parla en la seva llengua

El lliurament dels premis Goya va tenir molta presència catalana. Tant pel que fa als actors, com també directors, guionistes i productors. Jaume Roures va ser un dels agraciats i quan va pujar a l’escenari per recollir el distintiu, va fer un discurs, parcialment en català. Va començar en castellà: “la cultura nos hermana más, nos acerca entre nosotros. Si queremos progresar, necesitamos que ese nervio tenga los medios necesarios para tirar adelante”. Ràpidament la càmera enfocava Miquel Iceta, Ministro de Cultura.

Per tal de respectar les sentències judicials, va parlar un 25% del seu discurs en català. “Podría hacer un chiste sobre Catalunya y el 75 y el 25 % y por tanto, me voy a tomar un 25 % en catalán”. Tot seguit, Roures va pronunciar unes paraules emprant la seva llengua. Va felicitar els directors de ‘Mediterráneo’ i ‘Libertad’, Marcel Barrena i Clara Roquet: “la mostra que el cinema a casa nostra, i ara estic parlant de Catalunya, del meu petit país, té totes les possibilitats del món, sobretot si tenim ambició i projectes”.

“Us estimo moltíssim” i “un nen petit que fa sis mesos que va néixer, que es diu Grau, i que amb una mica de sort d’aquí a uns anys, el veurem aquí dalt. Moltes gràcies”, va dir, en al·lusió als seus fills.

La premsa espanyolista va esclatar. A esdiario, apuntant que “sin que la mayoría supiese hablarlo, el productor dio su discurso en la lengua cooficial”. Cooficial, no sigui el cas que diguin la paraula concreta. ABC encara és pitjor: “Críticas al magnate, por su abuso del catalán en el discurso”… Abuso… Deuen pensar que un 25% és un abuso. Aquesta és la visió de la suposada Espanya fraternal cap a Catalunya.

El terratrèmol lingüístic va ser de tanta intensitat, que Roures el va haver de comentar a Rac1, al Via Lliure: “el tema de les llengües va estar present, es va anar manifestant normal i regularment i jo em vaig sentir molt còmode veient que al llarg de la gala no se sentia rondinar, perquè molts cops sents rondinar quan algú parla en català, gallec o euskera. Tota la sala vivia allò sense soroll i ningú em va dir res”.