Terribles dades d’incidents violents per marihuana a Catalunya aquest 2021

Els Mossos registren 105 incidents violents amb marihuana i desmantellen 633 plantacions, cinc vegades més que el 2015

Comparteix la notícia
Marihuana a un polígon de Borrassà

Marihuana a un polígon de Borrassà

Els Mossos registren 105 incidents violents amb marihuana i desmantellen 633 plantacions, cinc vegades més que el 2015

Els Mossos d’Esquadra han desmantellat 633 plantacions de marihuana el 2021, cinc vegades més que el 2015 (132). És una de les dades presentades en comissió parlamentària pel conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, per informar del creixement de la producció i tràfic de marihuana a Catalunya però també per defensar “més eficàcia policial”. Elena ha advertit de la violència que genera la droga i ha indicat que ente el 2018 i el 2020 es van cometre tres homicidis cada any que hi estan relacionats.

El 2020 va haver-hi més de 100 narcoassaalts -dos de cada tres amb armes de foc- i el 2021, 105 incidents violents. El conseller ha demanat a la societat que no banalitzi el cànnabis i ha anunciat més recursos per combatre la corrupció policial. Elena ha exposat que el cànnabis representa un problema a tot Europa i que, a Catalunya, és la droga més comissada des de fa vuit anys. De fet, Catalunya és el territori de l’estat espanyol on més se n’intervé. El 2015 es van decomissar 64.500 plantes i el 2019, 221.000, ha indicat el conseller a la Comissió d’Interior del Parlament.

El titular d’Interior ha destacat que hi ha diverses causes que expliquen aquest problema creixent a Catalunya, com un accés “fàcil” a matèries primeres; la despoblació rural i abandonament de segones residències per la crisi econòmica, bosses d’atur de llarga durada o una penalitat més baixa respecte a altres territoris europeus, ha resseguit.

El conseller ha recalcat que el tràfic de marihuana va més enllà de la producció, distribució i venda i ha alertat els danys a la salut pública que provoca i la violència que genera i per això ha demanat que no es banalitzi. Dels 52 homicidis comesos a Catalunya el 2021, fins ara s’ha confirmat que quatre estan relacionats amb tràfic de drogues, tots ells per marihuana. El 2021, hi ha hagut 65 narcoassalts.

Elena ha fet notar que aquesta activitat delictiva també comporta ocupacions il·legals d’habitatges per a les plantacions; entramats d’empreses i societats pantalla per blanquejar-ne els beneficis; extorsió i explotació laboral de persones en situació de vulnerabilitat i ha recalcat que són “màfies que amplien a altres sectors”.

El responsable d’Interior ha assegurat que els Mossos d’Esquadra estan fent un “esforç ingent” per lluitar contra el tràfic de drogues i ha destacat que entre el 2014 i el 2019 es van desarticular 150 xarxes criminals de la marihuana. El 2021, s’han desarticulat 15 organitzacions criminals i 19 grups.

El conseller ha afirmat que la marihuana “demostra el risc de l’extensió de la corrupció”, sobre les detencions de policies que han tingut lloc en els últims mesos a Catalunya, també als Mossos d’Esquadra -quatre mossos van ser arrestats a principis de desembre en una operació contra la marihuana, un d’ells un caporal en excedència, i en una altra operació, es van detenir quatre policies locals de Llinars del Vallès, a l’octubre-.

Elena ha defensat que aquestes detencions també “evidencien” l’interès per “erradicar” la corrupció: “Les organitzacions policials són les primeres interessades a combatre qualsevol cas de corrupció, ja que, tot i ser una immensa minoria, embruten la feina realitzada pels agents en el dia a dia i minen la confiança social en el cos”. El conseller ha assenyalat que la Divisió d’Afers Interns (DAI) està dedicant recursos per combatre la corrupció i que els incrementaran.

Sobre altres mesures que volen intensificar per lluitar contra el tràfic de marihuana, Elena ha destacat que han incrementat les investigacions, sobretot en aquelles àrees geogràfiques amb una major activitat, i que volen augmentar les mesures d’autoprotecció dels agents que actuen en intervencions relacionades amb el tràfic de marihuana. Segons Interior, els productors de marihuana estan millorant les mesures de seguretat per protegir els cultius amb ús de paranys, armes i artefactes molt lesius. Elena també ha parlat de la participació dels Mossos al Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO) i la coordinació amb altres cossos.

L’oposició reclama una estratègia “transversal”

Bona part de l’oposició ha coincidit a reclamar obertament al Govern una estratègia “transversal” per combatre el cànnabis que vagi més enllà de la lluita policial contra el tràfic de droga i la delinqüència. Així ho han assenyalat grups com els comuns i la CUP, que han indicat que la solució no passa únicament per la persecució policial. Per la seva banda, Cs s’ha mostrat d’acord amb Elena que no s’ha de banalitzar el cànnabis i li ha demanat al conseller si el Govern pensa fer pedagogia per alertar sobre el consum de la marihuana.

Abans del torn de rèplica d’Elena, però, el diputat republicà Chakir El Homrani ha assenyalat que hi ha aspectes que “van més enllà” d’Interior i ha afegit que al conseller li pertoca cenyir-se a la resposta policial. El Homrani també ha defensat que cal afrontar el debat sobre l’ús terapèutic o individual, el conreu de la marihuana i els clubs de cànnabis.

La DAI investiga la filtració de l’informe de la marihuana

Alguns grups, com el PSC-Units per Avançar, també han aprofitat el seu torn per demanar al conseller sobre l’informe intern dels Mossos filtrat a TV3 que parlava de la legalització de la marihuana.

Elena ha indicat que la DAI ha obert una informació reservada sobre la filtració, que ha qualificat d'”inacceptable” i ha assenyalat que és una “irregularitat” i “anomalia” però que “no és norma”. Al marge de la filtració, Elena ha defensat la feina de la Comissaria General d’Informació, que és qui havia elaborat l’informe, perquè sí que li pertoca, ha dit, “dibuixar escenaris diferents, que és el que feia el document”.

Canvis organitzatius als Mossos

Cs i Vox han preguntat a Elena pels canvis organitzatius recents a la Prefectura dels Mossos d’Esquadra i en especial han qüestionat la destitució de l’intendent en cap de la Comissaria General d’Investigació Criminal, Toni Rodríguez, que dirigia l’estratègia contra l’augment del cultiu i tràfic de marihuana i alguns casos rellevants de suposada corrupció política com els que esquitxen la presidenta del Parlament, Laura Borràs, i l’exconseller d’Interior Miquel Buch.

El diputat de Vox Sergio Macián ha parlat de “purga política” i ha considerat que s’haurien de destinar menys esforços a feminitzar el cos i més interès a “perseguir delictes” i que hi hagi “menys ingerència política” a l’àrea d’investigació. Al seu torn, el diputat de Cs Matías Alonso ha preguntat a Elena quins efectes es podien derivar dels canvis organitzatius.

Elena ha assegurat que els canvis “no són purgues” i ha atribuït la destitució de l’intendent Rodríguez a una decisió de la nova prefectura dels Mossos. “És normal que hi hagi canvis quan n’hi ha a la prefectura”, ha argumentat el conseller, que ha assegurat que el canvi d’un responsable policial “no pot posar en qüestió la transparència de l’equip” ni implica un “canvi d’orientació” en aquella comissaria.

Comparteix la notícia

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Amb la col·laboració de:

Edita
Change privacy settings