
Ilaix Moriba
Ilaix Moriba ha entrat en una dinàmica molt negativa i la seva carrera podria acabar molt malament
La pedrera del Barça és una de les més prolífiques del món. Quan el Barça ha confiat en els joves, la cosa sempre ha sortit bé. Va passar a l’època de Johan Cruyff amb jugadors com Guardiola, Albert Ferrer, Sergi Barjuan o Guillermo Amor. Una aposta pel talent de la Masia que es va repetir quan era Pep Guardiola l’entrenador. Messi, Xavi, Puyol, Iniesta (aquests 4 ja havien debutat anteriorment), Busquets o Pedro van ser alguns dels líders del millor Barça de la Història.
I ara es tornar a tancar el cercle. Xavi a la banqueta confia (i molt) en joves com Ilias, Abde o Jutglà. D’altres com Nico González, Mingueza, Araújo o Gavi ja havien debutat amb Koeman (i d’altres fins i tot abans com Pedri i Ansu Fati) a qui cal reconèixer la seva aposta per joves valors. Una de les poques coses positives del pas del neerlandès per la banqueta del Barça. Un altre dels joves de la Masia que va debutar amb Ronald Koeman és Ilaix Moriba. Però tot es va esguerrar per l’ambició econòmica desmesurada del jugador guineà.
El Barça tenia intenció de seguir comptant amb Ilaix. Nico González i Gavi encara no havien debutat amb el primer equip i el migcampista era la gran esperança. Però les seves pretensions per renovar eren desorbitades (i això que ja cobrava un bon sou, superior al d’Ansu Fati en aquella època) i Laporta va ser clar. El Barça no estava al servei de futbolistes capriciosos. El President del Barça va aguantar el pols (igual que Florentino va fer amb Sergio Ramos) i el va vendre per 15 milions d’euros al Leipzig. Era això o anar a la graderia.
Al Leipzig, però, gairebé no ha jugat i segons explica el diari alemany Bild, se’l volen treure de sobre. Per ara plantegen una cessió i ja hi ha equips interessats. S’ha parlat del Real Madrid però el Sevilla té més opcions. No seria el primer ex barcelonista de l’equip andalús. Actualment també hi juguen Rakitic i Munir.
Dir cantera quan en realitat s’hauria de dir planter, i afegir que “Busquets o Pedri van ser […]”, quan el Pedri porta dos dies amb nosaltres, diu molt de la manera compulsiva que teniu d’escriure.