Els greus problemes de l'Everton
L’EVERTON FA DUES TEMPORADES QUE JUGA AMB FOC I ES PODRIA CREMAR LA TEMPORADA QUE VE
La passada temporada, l’Everton es va salvar a la penúltima jornada amb una remuntada en la segona part davant el Crystal Palace. Liderat per un Richarlison que va anotar deu gols i va repartir cinc assistències en trenta partits, que va equivaldre a més d’un terç dels gols del seu equip, l’Everton de Frank Lampard va aconseguir arribar a la darrera jornada sense jugar-se res, però va fer la sensació que si les coses no canviaven, la situació podria ser ben diferent la pròxima temporada.
Aquesta temporada, l’Everton s’ha tornat a salvar, però aquesta vegada ho ha aconseguit a l’última jornada. L’equip de Liverpool depenia de si mateix per assolir la salvació, només havia de guanyar al Bournemouth o no guanyar i esperar que Leicester i Leeds tampoc ho fessin. Els toffees van tirar per la via ràpida i van vèncer per la mínima amb un gol d’Abdoulaye Doucouré poc abans de l’hora de joc.
El Leicester va guanyar el seu partit, així que en cas de no haver guanyat, haurien baixat a la Championship, una competició que no trepitgen des de la temporada 1953-54, de fet, és l’equip que més temporades suma a la màxima categoria del futbol anglès (121 de 125), el segueixen l’Aston Villa amb 110 i el Liverpool amb 109. A més, és el segon equip que més temporades consecutives hi porta, amb 70, només té per davant l’Arsenal, que en suma 98.
Tal com podem veure, l’Everton és un dels equips més històrics del país, per això a tanta gent li fa tanta pena la situació que està vivint el conjunt de Goodison Park, el qual és el quart equip, empatat amb el Manchester City, que ha guanyat més lligues angleses, amb un total de nou. Tot i que cal dir que la darrera data del 1987, és a dir, no n’ha guanyat cap durant l’era Premier League.
L’Everton, que enguany ha estat dirigit, primer per Frank Lampard i posteriorment per Sean Dyche, qui va agafar les rendes al mes de febrer, ha tingut sobretot molts problemes de cara a porteria, i és que només ha anotat trenta-quatre gols, sent el segon equip que menys gols ha fet en tota la competició, només en sis partits de trenta-vuit ha estat capaç de marcar dos gols o més i en catorze ha estat incapaç d’anotar un gol.
El màxim golejador ha estat l’extrem esquerre anglès, Dwight McNeil, amb set. Cal dir, que la sortida de Richarlison i les constants lesions de Dominic Calvert-Lewin, qui només ha pogut jugar disset partits, han fet molt de mal. Quan Sean Dyche va agafar les rendes de l’equip, l’Everton sumava quinze punts de seixanta-tres i era penúltim a la classificació, empatat a punts amb el cuer, el Southampton. En el primer partit de l’exentrenador del Burnley, l’Everton va vèncer a casa contra l’Arsenal, qui en aquells moments liderava la classificació.
Al mercat d’hivern, l’Everton va vendre a la seva principal promesa, Anthony Gordon, per poc més de quaranta-cinc milions d’euros, però no va destinar aquests diners en signar a un davanter centre que solucionés la falta de gols, a un migcampista que resolgués la manca de creativitat o a fitxar fons d’armari, que també ho necessitava.
Enguany, l’Everton ha guanyat només vuit partits de trenta-vuit, però, tot i això, s’ha acabat salvant, així que la sensació és que s’han salvat més perquè hi havia tres equips que ho han fet pitjor que no pas per mèrits propis. A aquest equip se li demana molt més, ja que tothom és coneixedor del potencial que té i que pot fer temporades infinitament millors que les dues últimes, on s’ha salvat pels pèls. Cal dir, però, que la temporada que ve potser no gaudirà de la mateixa sort i pot acabar descendint.