
El Girona haurà de guanyar a Eibar
Míchel, entrenador del Girona, ho torna a fer i l’espanyolisme s’enfada
Fa dues dècades el Girona F.C no aconseguia sortir del pou de Tercera Divisió. A principis del mil·leni la cosa va començar a canviar i la temporada 2008-09 va ser la primera a Segona Divisió, el què ara es coneix com a Liga Smart Bank. Després d’anys d’intentar-ho (amb eliminatòries d’ascens especialment cruels) els gironins van aconseguir pujar a Primera. El somni va durar només dues temporades. La primera va ser espectacular però a meitat de la segona tot es va esguerrar i el Girona va acabar baixant.
L’any passat semblava el del retorn. Després de guanyar al Rayo Vallecano per 1 a 2 al seu camp, Montilivi ho veia clar i l’equip ho tenia a tocar. Però el malson va tornar i els madrilenys van guanyar 0-2. La directiva va decidir iniciar un projecte nou amb Míchel com entrenador i malgrat no es va començar gaire bé, si el Girona apreta podria arribar a classificar-se, una vegada més, pels Playoff d’ascens.
Míchel ha demostrat un gran respecte vers Catalunya des del primer dia. Va demanar als periodistes que li fessin preguntes en català i poc a poc l’ha anat aprenent. Ara fins i tot s’atreveix a parlar-lo:
A Twitter hi ha hagut emoció i agraïment: “Bravo!!!! Repecte absolut”.
“Ets un crack.Més ben dit:un putu CRACK”.
Un altre tuitaire recordava la diferència de l’entrenador del club gironí amb altres esportistes i persones que no respecten el català: “Gràcies, Michel. Té més respecte pel català que molt jugadors que han crescut i après a les canteres catalanes. Mai van tenir, ni tenen, aquest gest. I no costa res”.
I no podia faltar l’espanyolista intolerant de torn: “Que cada uno admire lo que quiera, pero valiente gilipoyez. En Cataluña se debe entender perfecto el español, sino es así ¿Que adoctrinamiento está sufriendo esa sociedad? Pero si es así como dicen los catalanes no debería haber problema en que hable español en España”.
2 pensaments en “[VÍDEO]: L’entrenador del Girona introdueix el català a les rodes de premsa… i només fa mig any que és aquí”