Jugada d'un jutjat contra Toni Soler, Jair Domínguez i Judit Martín pel gag de la Virgen del Rocío
Tot va començar per una denúncia d’una associació ultracatòlica indignada pel gag del Rocío
El jutjat d’instrucció número 5 de Sant Feliu de Llobregat ha admès a tràmit la denúncia de la Fundació Espanyola d’Advocats Cristians contra els autors del gag humorístic del programa ‘Està passant’ de TV-3 que es reia de la Verge del Rocío, segons ha avançat el diari ‘Ara’ i han confirmat fonts jurídiques a l’ACN. En concret, acusen el director i presentador del programa, Toni Soler, el copresentador, Jair Domínguez, i l’actriu Judit Martín, d’un delicte d’escarni contra els sentiments religiosos.
Segons la denúncia, es va fer una “representació escarnidora dels sentiments religiosos, cristianòfoba i andalusòfoba”. Encara no s’ha fixat data de declaració dels denunciats ni acordat cap altra diligència.
En la denúncia, s’inclouen diversos fragments de les frases que es van dir durant el gag i imatges del moment. Segons l’entitat denunciant, algunes de les frases eren clarament vexatòries i ofensives, sobretot les de contingut sexual. A més, la denúncia inclou les reaccions contràries de diversos polítics, sobretot d’Andalusia, i representants de l’Església, i el fet que Soler no s’hagi volgut disculpar.
La denúncia recorda que l’article 525.1 del Codi Penal castiga amb multes de 8 a 12 mesos els qui, “per ofendre els sentiments dels membres d’una confessió religiosa, facin públicament, de paraula, per escrit o mitjançant qualsevol tipus de document, escarni dels seus dogmes, creences, ritus o cerimònies, o vexin, també públicament, als qui els professen o practiquen”.
També recorda que la jurisprudència del Tribunal Suprem estableix que l’escarni es pot definir com la “burla o mofa d’allò que es contradiu”, “una expressió de menyspreu grollera i insultant” o “befa tenaç que es fa amb el propòsit d’afrontar”. I els denunciants conclouen: “l’acte de befa o burla és clar i contumaç”.
De fet, l’escrit assegura que els tres protagonistes sabien la reacció que produiria el ‘gag’, “no buscaven la transmissió de cap missatge ni van efectuar cap crítica, protesta o acte reivindicatiu”.