Gabriel Rufián on fire amb la participació d’Espanya a Eurovisión

Gabriel Rufián s’emociona amb la final de candidats a Eurovisión

Cada any se celebra la gala d’Eurovisión. És un concurs de música en què hi participen països europeus (en sentit ampli, perquè també hi participa Israel). Els representants de cada país pugen damunt l’escenari i interpreten una cançó que és votada pels altres països però també pel públic general. Espanya porta molts anys fent el ridícul i quedant en les últimes posicions.

Tot i això, és una derrota que no preocupa a la gran majoria dels espanyols. Excepte, al portaveu d’ERC al Congreso de los Diputados, Gabriel Rufián, que està molt emocionat amb l’edició d’enguany i segueix de ben a prop al procés final per seleccionar els candidats. Tot i que no van comptar amb el vot del jurat, el públic va voler que les Tanxugueiras fossin a la fase final i sembla ser que Rufián també vol que siguin les candidates d’Espanya.

Són unes noies gallegues que canten en la seva llengua, una llengua minoritzada, igual que el català i l’euskera. Fins aquí tot correcte. El problema és marejar la perdiu i entretenir els seus votants amb problemes que són d’Espanya i dels espanyols. Eurovisión ha de provocar indiferència fins que hi hagi un candidat que representi Catalunya com a país independent de l’Estado español.

L’estratègia de Rufián és clara i és la mateixa de sempre. Agrair els petits gestos i concessions (en aquest cas, deixar cantar en gallec) per vendre l’Espanya fraternal, federal i republicana com una opció vàlida i que substitueixi el full de ruta independentista. Les crítiques no s’han fet esperar i han anat en aquest sentit. “I nosaltres què?”, “sí, sí, però lo nostre què?”. Els catalans n’estan farts.

Sí, sí…però de lo nostre què?

— Josep Lluis Castro ||☆|| (@castro_lluis) January 26, 2022

I nosaltres?

— MònicaBM🎗❤ (@MonicaB59885296) January 27, 2022