Gabriel Rufián fa una crida a estimar la “matria espanyola”

La “matria espanyola” fa el seu efecte i pesca Gabriel Rufián

La vicepresidenta segona del Gobierno d’Espanya i també Ministra de Trabajo, Yolanda Díaz, ha utilitzat el llenguatge feminista i inclusiu amb fins nacionalistes i ideològics. D’aquesta manera, la dirigent morada considera correcte parlar de “matria” i no pas de “patria” per referir-se a la Nación espanyola. Una estratègia més per marejar la perdiu i per no parlar dels problemes que realment afecten els catalans (i els espanyols).

Els seus votants han estat contents i se senten recompensats amb l’ús de matria. Si es vulneren els drets fonamentals dels més desfavorits és igual mentre Espanya sigui una ‘matria’ i no una patria. Aquest efecte també ha arribat a Catalunya i no només als votants d’En Comú Podem sinó també a Rufián. El polític autonomista que treballa per una Catalunya dins d’una Espanya republicana ha estat encantat.

Segons el republicà, amb l’ús de matria se solucionen tots els problemes dels catalans. “Mejor amar a un país llamándole matria que saquear un país llamándole patria”. Als catalans els és igual si és igual com es digui, igual que els és igual el què passa a França, a Itàlia i a Portugal. És el nou autonomisme del què parlava Lluís Llach. Prefereixen una Espanya d’esquerres abans que una Catalunya independent de dretes. És com “l’antes roja que rota” però a la inversa.

Als catalans no els preocupa què passa a Espanya i si Podemos diu això i el PP diu això altra. Només els importa a aquells que cobren un sou i que van prometre que divuit mesos més tard el deixarien de cobrar. I encara seuen al Congreso de los Diputados.