Els Estats Units ensorren l'Estado Español i inclouen la situació dels presos polítics en l'informe de Drets Humans
Comunicat del Front Nacional de Catalunya en relació a l’enganyifa dels indults
El FNC considera que l’acte de dilluns sobre els indults, organitzat per l’Estat ocupant al Liceu de Barcelona, preludi de la nova Catalunya autonòmica que ens preparen, no hauria estat possible sense la col·laboració dels tres partits rendicionistes, inclosa la domesticada CUP amb totes les seves organitzacions “antisistema del sistema” (també les convocants de la protesta al carrer, Poble Lliure i Arran). La convocatòria de protesta per part d’aquestes organitzacions és, doncs, un acte d’hipocresia. Si tan contràries són als indults, que trenquin l’acord amb ERC.
Considerem que els indults i l’acte del Liceu culminen la rendició que els tres grans partits catalans han anat acceptant d’ençà que van decidir de concórrer a les eleccions autonòmiques del 21-D, convocades per l’Estat ocupant per deslegitimar el referèndum vinculant del Primer d’Octubre del 2017. Els indults no haurien estat possibles si els tres grans partits catalans no haguessin dedicat tres anys a ofegar la mobilització popular i a desescalar el conflicte.
Els indults i l‘acte del Liceu no haurien estat possibles si Junts, ERC i la CUP no haguessin remat a favor del relat espanyol. Si no haguessin desvinculat la llengua i la cultura de la causa independentista; si no haguessin insistit, dia sí i dia també, que no en som prou (primer Baños, que va dir que amb 47% havíem perdut, i després ERC i Junts); si no haguessin ordenat la retirada amb el pretext que no paga la pena assumir els riscs de la independència, i que la unilateralitat és excloent amb els del 155; si no haguessin amagat que som un país ocupat, i que això tracta d’una nació que en vol destruir una altra; si no haguessin proclamat que cal governar l’autonomia, el mentrestant. Sense aquest col·laboracionisme dels tres grans partits catalans, també de la CUP (amb Poble Lliure i Arran), no hauríem arribat a aquests indults vergonyants.
El FNC considera que els indults a uns presos a punt d’entrar al tercer grau no expressen cap bona voluntat per part de l’Estat ocupant, perquè al mateix temps els seus Tribunals i forces de seguretat continuen inventant casos de terrorisme o malversació contra qualsevol català obertament independentista.
Considerem, també, que els indults són una jugada electoral de Pedro Sánchez per tal de “resoldre” el conflicte abans que la sentència dels tribunals europeus desautoritzi la justícia espanyola, com es preveia.
Considerem que el Regne d’Espanya no té intenció de reconèixer Catalunya com a nació, ni el dret a l’autodeterminació -sempre unilateral- que com a tal li pertany. Prova d’això és que no ha estat derogat el delicte de sedició.
La provocació espanyola de dilluns, pensada per escenificar i demostrar que han domesticat els catalans, reunirà 300 convidats rendicionistes que rebran el president ocupant com a herois d’una nova transició, i que exhibiran els indults com una victòria de l’”independentisme”; una nova submissió construïda sobre la pastanaga d’un referèndum pactat que no se celebrarà mai –i ai, si se celebrés!- Mentrestant, 3.000 catalans a peu de carrer, que no reben cap pagueta, acabaran a la presó o arruïnats econòmicament per l’Estat ocupant, car han estat exclosos de les moixaines i la “clemència”. La piconadora espanyola funcionarà inclement mentre continuem ocupats. La pau no és més que por.
La protesta de dilluns davant del Liceu és una excrecència més de la humiliant desfeta provocada pels tres partits rendicionistes, mancats de qualsevol tàctica o estratègia que no sigui salvar la seva pell o la pagueta. Independentment dels convocants, però, el FNC DÓNA LLIBERTAT ALS SEUS MILITANTS I SIMPATITZANTS PER PARTICIPAR-HI A TÍTOL INDIVIDUAL, si ho consideren oportú.
Però el FNC com a organització no convoca perquè considera que la independència no s’aconsegueix amb protestes, sinó aconseguint que un partit independentista sigui el més votat (això descarta els tres partits rendicionistes que ens han dut al desastre).
Si tenim mentalitat de manifestants, sempre serem manifestants. Si tenim mentalitat de poder, tindrem el poder.