La Fiscalía li afina a Juan Carlos I de España

Comparteix la notícia

La fiscalia arxiva les investigacions contra el rei emèrit per suposat frau fiscal i blanqueig de capitals

Juan Carlos I de España torna carregat de marisc

Juan Carlos I de España torna carregat de marisc

Comparteix la notícia

La fiscalia arxiva les investigacions contra el rei emèrit per suposat frau fiscal i blanqueig de capitals

La Fiscalia del Tribunal Suprem ha arxivat dues investigacions que tenia obertes contra el rei emèrit espanyol, Joan Carles I, pel cobrament de 100 milions de dòlars com a suposada comissió per l’adjudicació a empreses espanyoles del tren d’alta velocitat a la Meca i pel pagament de despeses familiars per part d’un empresari mexicà i una fundació suïssa. El ministeri públic admet que l’ex cap de l’Estat va defraudar a Hisenda i fins i tot va ser subornat, però els delictes estarien prescrits i a més era inviolable, segons estableix la Constitució. A més, l’exculpa d’altres delictes fiscals quan ja havia abdicat perquè va regularitzar la situació abans de conèixer els motius de la investigació del ministeri públic.

L’objecte de la primera investigació, oberta el juny del 2020 era un possible delicte de corrupció en els negocis, derivat de la manera com es va produir l’adjudicació, l’octubre de 2011, de les obres de la fase 2 de la construcció de la línia de ferrocarril d’alta velocitat que uneix les ciutats de Medina i La Meca (Aràbia Saudita) al consorci Al-Shoula, format per 12 empreses espanyoles i dues saudites, i la possible relació amb l’ingrés de 64.884.405 euros (100 milions de dòlars), ordenat el 8 d’agost de 2008 pel llavors rei d’Aràbia Saudita al compte de la Fundació Lucum, del Panamà, de la qual Joan Carles de Borbó seria el seu titular real.

Les segones diligències d’investigació es van obrir el novembre del 2020 arran de la recepció d’un informe d’intel·ligència financera emès pel Servei Executiu de la Comissió de Prevenció de Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries (SEPBLAC) en què s’informava d’unes transferències ordenades entre els anys 2017 i 2018 per l’empresari mexicà Allen de Jesús Sanginés Krause, resident al Regne Unit, a favor d’un compte titularitat de Nicolás Murga Mendoza, coronel de l’exèrcit espanyol, que en el passat va ser ajudant del rei emèrit. Bona part de les quantitats rebudes van ser aplicades a satisfer despeses de familiars de l’emèrit o de persones vinculades.

Practicades les diligències d’investigació corresponents, entre les quals les comissions rogatòries remeses a la Fiscalia de Ginebra, i obtingut l’auxili requerit a l’Oficina Nacional d’Investigació del Frau de l’Agència Tributària (ONIF), s’han assolit diverses conclusions.

Despeses pagades per una fundació panamenya

En relació amb els fons rebuts el 2008 per la fundació panamenya Lucum en un compte del banc Mirabeaud de Ginebra, el titular real del qual va ser Joan Carles de Borbó, s’han identificat quotes defraudades a la hisenda pública a l’IRPF dels exercicis 2008 a 2012 que superen amb escreix l’import de 120.000 euros anuals que el codi penal estableix com a llindar del delicte. La possible responsabilitat penal dels exercicis del 2008 al 2011 estaria extingida per la prescripció del delicte. No així la corresponent a l’exercici de 2012 que, no obstant això, tampoc seria susceptible de retret penal ja que en aquella data i fins al 19 de juny de 2014 Joan Carles I estava protegit per la inviolabilitat que la Constitució espanyola reconeix al cap de l’Estat, tal com s’analitza detalladament en el decret d’arxivament i conforme a la interpretació que de l’abast de la inviolabilitat fa des del passat la Fiscalia del Tribunal Suprem i la Sala Segona de l’alt tribunal.

La investigació no ha pogut establir, ni tan sols de manera indiciària, cap vinculació entre el referit ingrés de 64.884.405 euros i l’adjudicació del projecte de construcció de la línia de ferrocarril d’alta velocitat a l’Aràbia Saudita ni, per tant, que aquesta quantitat guardi relació amb el pagament de cap comissió. Es tractaria, doncs, d’un regal que pogués haver estat rebut en consideració a la condició de cap de l’Estat que Joan Carles de Borbó exercia el 2008 i, per tant, susceptible de constituir un delicte de suborn. Aquest possible delicte, però, estaria clarament prescrit.

Al decret s’analitza també la possible comissió d’un delicte de blanqueig de capitals en relació amb les operacions financeres i societàries dutes a terme entre els anys 2008 i 2012 per ordre del llavors rei d’Espanya després de la recepció dels 64.884.405 euros al compte de Lucum, partint de la possible naturalesa delictiva de l’acceptació de la referida quantitat per l’emèrit. Els actes susceptibles de blanqueig de capitals haurien cessat el 2012, data coberta per la inviolabilitat que la Constitució reconeix el cap de l’Estat.

Donacions d’un empresari mexicà

Sobre les transferències efectuades per Sanginés Krause, la fiscalia assegura que no existeix constància de cap contraprestació per les transferències efectuades entre els anys 2016 i 2019 a Murga Mendoza i de les que ha estat beneficiari directe o indirecte l’emèrit. L’import total d’aquestes transferències és de 516.606,32 euros. Aquestes transferències constitueixen donacions subjectes a l’impost de successions i donacions. El 9 de desembre del 2020 la representació de Joan Carles de Borbó va presentar a l’Agència Tributària la declaració de l’impost sobre successions i donacions, ingressant una quota de 556.412,50 euros més els corresponents recàrrecs i interessos de demora.

Segons informe de 19 de gener de 2022, que completa el de 29 de juliol de 2021, la suma total de les quotes correctament liquidades ascendeix a 539.664,36 euros, resultat de restar del càlcul correctament efectuat de les quotes (559.361,32 euros) l’import de les que ja estaven prescrites administrativament al temps del seu ingrés (19.696,96 euros). Com que el contribuent va ingressar en concepte de quota 556.412,50 euros, aquest ingrés va ser excessiu en un import de 16.748,14 euros.

Despeses pagades per la Fundació Zagatka

Les despeses sufragades per la Fundació Zagatka a favor del rei emèrit després de la seva abdicació el 19 de juny de 2014 també han estat analitzades. La documentació remesa per la Fiscalia del Cantó de Ginebra al juny, juliol i setembre de 2020 contenia diverses referències a aquesta fundació, constituïda a Vaduz (Liechtenstein) l’1 d’octubre de 2003 per Álvaro d’Orleans-Borbó, cosí del rei. No s’ha pogut determinar amb precisió la procedència i la quantia dels fons consignats als comptes de Zagatka ni les despeses i els pagaments efectuats per aquesta fundació en la seva totalitat.

No obstant això, la informació bancària rebuda a través de la Fiscalia de Ginebra al maig, juliol i desembre de 2021, així com el contingut de les declaracions tributàries presentades per l’emèrit els dies 2 i 3 de febrer de 2021, permeten establir que entre els anys 2014 i 2018 la Fundació Zagatka, mitjançant transferències bancàries des de les seves posicions financeres en entitats suïsses, va abonar quantioses despeses per a l’ús d’avions privats i serveis d’allotjament originats pel rei, els seus familiars i amics.

L’emèrit va presentar els dies 2 i 3 de febrer de 2021 autoliquidacions complementàries per l’IRPF corresponents als exercicis 2014 a 2018, ambdós inclosos. Les declaracions es van produir sense requeriment previ de l’Agència Tributària i portaven afegits els corresponents ingressos per un total de 4.416.757,46 euros (3.544.906,22 de quota més 871.851,24 euros, corresponents a les liquidacions d’interessos de demora i recàrrecs).

La documentació bancària tramesa per la Fiscalia de Ginebra ha permès comprovar que tots i cadascun dels dèbits als corresponents comptes de Zagatka per al pagament dels serveis prestats per Air Partner, Viajes Terra Viva i Fathomless Advisory Services Limited han estat inclosos com a renda sotmesa a gravamen a les esmentades declaracions complementàries presentades per l’exmonarca i, a més, que no hi ha cap càrrec en aquests comptes per pagament d’altres serveis prestats per aquestes entitats que no hagin estat inclosos en aquestes declaracions. En les declaracions complementàries presentades no hi ha cap element regularitzat que faci referència a la compra i el pagament d’armes de foc.

No obstant això, al compte de Zagatka al banc Lombard Odier es pot trobar un càrrec de 102.000 euros de data 29 de juny de 2018 per l’adquisició i el pagament de tres armes de foc. El preu unitari de cada arma va ser de 27.999 euros, més el 21% d’IVA, cosa que dóna un total de 101.636,37 euros, de conformitat amb la factura corresponent. L’import d’aquesta adquisició per part de Zagatka es va verificar mitjançant una transferència de 102.000 euros a un compte d’Álvaro d’Orleans-Borbó a Julius Baer Bank, des del qual s’abonaria l’import exacte, i la factura va ser emesa per l’armer a nom del mateix Álvaro d’Orleans-Borbó, el qual va regalar les armes al seu cosí. Aquesta donació queda subjecta a l’impost sobre successions i donacions, en què Joan Carles de Borbó és el donatari i, per tant, subjecte passiu de la relació juridico-tributària. La quota tributària puja a 30.411,14 euros, quota notablement inferior als 120.000 euros, per la qual cosa no es pot considerar un delicte fiscal.

Frau regularitzat

Al decret d’arxivament s’analitza finalment l’eficàcia de les declaracions tributàries efectuades per Joan Carles de Borbó després de rebre la notificació de l’obertura de la investigació de fiscalia. Així, s’ha estudiat si la regularització fiscal ha complert el requisit objectiu (complet reconeixement i pagament del deute tributari) i el temporal (que el reconeixement i pagament s’hagin efectuat abans que el ministeri fiscal hagi realitzat actuacions que li permetin tenir coneixement formal de la iniciació de diligències). Complert el requisit objectiu, d’acord amb l’informe d’identificació i quantificació de contingències fiscals realitzat per l’ONIF, pel que fa al requisit cronològic es tractava de determinar si Joan Carles de Borbó, a través de la seva representació, va tenir el coneixement formal de la iniciació de diligències segons estableix el codi penal.

Ni en els decrets d’incoació de les dues diligències d’investigació, ni en les notificacions respectives, es feia referència als fets a què es refereixen les declaracions tributàries efectuades el 2 i 3 de febrer de 2021, per la “senzilla raó” que en aquells moments es desconeixien les circumstàncies a què es referien. Per tant, les notificacions d’incoació de diligències d’investigació no podien tenir, en els moments en què es van realitzar, el caràcter de traslladar el coneixement formal de l’inici de diligències que activés el bloqueig temporal a la regularització que preveu el codi penal.

La fiscalia diu que aleshores no tenia constància de l’incompliment de les obligacions tributàries, conducta que posteriorment ha quedat perfilada després de l’anàlisi de les actuacions practicades i, particularment, després de les declaracions tributàries efectuades per l’emèrit.

D’altra banda, i segons la fiscalia suïssa, la informació que van traslladar els investigadors de Ginebra a la fiscalia espanyola no es podia usar per perseguir penalment al pare de l’actual monarca.

Un ‘trust’ de 15 MEUR a Jersey per si hi havia un cop d’estat

Per últim, a l’informe del SEPBLAC es revela l’existència d’un trust anomenat The JRM 2004 Trust, constituït a l’illa de Jersey l’any 2004 per Joaquín Romero Maura, amb actius en entitats financeres de Jersey i Guernsey que no identificava. El SEPBLAC valora en el seu informe l’existència d’indicis que el propietari últim dels fons del trust podria ser Joan Carles de Borbó. El 9 de març de 2021 es va enviar una comissió rogatòria a l’autoritat judicial de Jersey perquè facilités tota la documentació que hi hagués en aquest paradís fiscal britànic sobre l’esmentat JRM 2004 Trust, que va ser resposta el 8 de juliol de 2021.

L’anàlisi del contingut de l’abundant documentació aportada per les autoritats de Jersey permet establir diverses conclusions. El JRM 2004 Trust va ser constituït a Jersey el 9 de març de 2004 per Joaquín Romero Maura, amb uns fons inicials de 14.923.604 euros. Els fons procedirien de la liquidació de dos trusts el 9 de març de 2004. El primer, Tartessos Trust, va ser fundat el 1995 amb aproximadament 4.000.000 de dòlars; i el segon, Hereu Trust, l’any 1997 amb uns 1.000.000 de dòlars.

Aquests dos trusts van ser constituïts a Jersey per Manuel Jaime de Prado y Colón de Carvajal, exadministrador privat de l’aleshores rei d’Espanya i mort el 2009, que figurava en tots dos com a ‘settlor’. Com que no hi ha documentació de suport d’aquests trusts, no es coneix l’origen dels fons amb què van ser creats. La finalitat de tots dos trusts era donar suport al llavors rei en el cas que fos deposat per un cop inconstitucional o una situació similar i tenien a aquest com a únic beneficiari.

Joan Carles I va decidir liquidar els trusts el 2004 i traspassar els seus fons a Joaquín Romero Maura. Tota la documentació analitzada apunta que Joaquín Romero Maura és la persona que té el domini dels fons del trust, que ha tingut durant tots aquests anys una baixa activitat, concretada en una gran majoria de moviments bancaris destinats a satisfer els corresponents honoraris dels set ‘trustees’ i del protector i algunes disposicions de fons a favor de Romero Maura, les més significatives per finançar la compra de propietats.

En les diferents modificacions que va experimentar l’acord fundacional del JRM 2004 Trust, els beneficiaris van ser el propi fundador del trust, la seva dona i tres organitzacions benèfiques sense cap vinculació amb l’emèrit, que mai va tenir la condició de beneficiari, com tampoc la va tenir cap persona del seu entorn. Entre 2004 i 2021 no hi ha cap indici que permeti vincular The JRM 2004 Trust amb Joan Carles de Borb, ni en la seva gestió ni en la capacitat per disposar dels fons; en cap moment ha tingut la condició de beneficiari del trust ni consta que hagi percebut cap quantitat dels seus comptes.

En tot cas, a partir del 19 de juny del 2014, data en què es va fer efectiva l’abdicació i va quedar sense efecte la inviolabilitat i irresponsabilitat que estableix la Constitució espanyola, les disposicions del JRM 2004 Trust ho han estat en unes quanties que en cap cas no assolirien la quota corresponent a un delicte contra la hisenda pública, encara que aquests fons haguessin estat eventualment lliurats a un contribuent espanyol, cosa de la qual no existeix cap constància.

1 pensamiento sobre “La Fiscalía li afina a Juan Carlos I de España

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Amb la col·laboració de:

Edita
Change privacy settings