La Fiscalia demana això contra Lluís Puig
No s’atura la persecució de la Fiscalia malgrat les bones paraules del “Gobierno Amigo”
Segons informa l’ACN, la Fiscalia del Tribunal Suprem ha adreçat un escrit al magistrat instructor de la causa de l’1-O, Pablo Llarena, demanant-li que reactivi l’euroordre de crida i cerca contra l’exconseller de Cultura de la Generalitat Lluís Puig, exiliat a Brussel·les des dels fets del 2017.
L’escrit recorda que Puig va ser acusat inicialment de malversació i desobediència i que després de la reforma del Codi Penal el jutge instructor va emetre un nou escrit d’acusació en què continuen atribuint-se-li aquestes conductes. Els fiscals subratllen, alhora, que els fets constitutius de malversació duen aparellades penes privatives de llibertat que oscil·len entre els 6 i els 12 anys.
El text recorda que el nou escrit d’acusació del magistrat instructor atribueix a Puig haver assumit, com a conseller de Cultura, “una de les cinc parts en què es va fraccionar el pagament de l’encàrrec que es va fer a l’empresa Unipost perquè abordés el repartiment de les notificacions dels nomenaments d’integrants de meses electorals, així com les notificacions de la mesa en les quals podia votar cadascun dels integrants del cens”.
L’escrit està signat pels fiscals Consuelo Madrigal, Jaime Moreno, Javier Zaragoza i Fidel Cadena.
L’euroordre contra Puig estava congelada des de l’entrada en vigor del nou Codi Penal. Els fiscals, però, consideren que es compleixen els requisits que marca la legislació vigent per reactivar l’ordre europea de detenció i entrega.
Cal recordar que el 31 de gener el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va avalar rebutjar euroordres si hi ha “raons serioses i fundades” de vulneració de drets d’un individu i “deficiències” que “afecten la tutela judicial d’un grup objectivament identificable de persones a les que pertany l’interessat”.
En resposta a les preguntes prejudicials presentades pel jutge Pablo Llarena, el tribunal de Luxemburg també va dir que es pot denegar una entrega si es demostren “deficiències sistèmiques o generalitzades” en el sistema judicial d’un país.
D’altra banda, el TJUE va dir que “en principi” no s’ha de rebutjar l’execució d’una petició d’entrega en base de la competència de l’òrgan jurisdiccional, però va obrir la porta a fer-ho si aquest òrgan és “manifestament incompetent”.