Enginyers industrials fan aquesta proposta per liderar la transició energètica

Comparteix la notícia

Els enginyers industrials volen que l’hidrogen piloti la transició energètica amb projectes a Barcelona i Tarragona

Enginyers industrials fan aquesta proposta per liderar la transició energètica

Enginyers industrials fan aquesta proposta per liderar la transició energètica

Comparteix la notícia

Els enginyers industrials volen que l’hidrogen piloti la transició energètica amb projectes a Barcelona i Tarragona

El Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya vol que l’hidrogen faci de pal de paller de la transició energètica que ha d’encarar el país els propers anys. Si bé la meta de reduir dràsticament les emissions de Co2 és antiga, aquest objectiu s’ha accelerat amb l’esclat de la guerra d’Ucraïna, que obliga a buscar alternatives al gas i la resta de combustibles tradicionals. Per ambdues qüestions l’hidrogen pot tenir una gran utilitat, apunten els tècnics en un estudi presentat aquest dimarts. La seva proposta passa per activar dos projectes els propers anys, un al port de Barcelona i un altre a Tarragona, que servirien per abastir la població i la industria d’aquest combustible escassament contaminant generat amb aigua i electricitat.

“Catalunya no pot produir tot l’hidrogen que necessitarà. Per substituir el gas natural caldrà transformar la planta de recepció de gas liquat de Barcelona. També s’hauria de fer un altre a Tarragona per alimentar la petroquímica”, explica vicepresident de la comissió d’energia del Col·legi d’Enginyers, Juan Puertas. Rebre hidrogen de l’exterior serà inevitable ja que, segons aquests experts, la capacitat productiva de Catalunya és insuficient per seva la falta de potencia elèctrica.

Segons destaquen els enginyers a l’estudi “La transició energètica a Catalunya”, aquest procés no es pot recolzar únicament en l’electrificació, ja que hi ha sectors que seguiran tenint dependència dels combustibles. “Hem d’electrificar tot el que sigui possible, però no tot es pot electrificar. Hi ha una part de combustibles fòssils que no poden ser substituïts per l’electricitat i s’han de buscar alternatives que nosaltres creiem que han de ser l’hidrogen i el biometà”, defensen des del Col·legi.

Tal com apunta Puertas, aquestes fonts d’energia a mig camí entre els combustibles tradicionals i els renovables són imprescindibles per mantenir la “potencia ferma” del sistema. Això és la capacitat de la xarxa de mantenir la seva força en moments en els que la producció d’electricitat generada amb molins de vent, plantes hidroelèctriques o plaques fotovoltaiques sigui insuficient per satisfer tota la demanda.

“Hem de tenir energies que quan tu donis a un endoll, automàticament l’energia elèctrica respongui. Una planta de producció basada en hidrogen, una bateria d’emmagatzematge o una central hidroelèctrica reversible permeten aquest acoblament”, apunta Puertas. Segons els càlculs del Col·legi, caldrien uns 225.000 milions d’euros en 30 anys per fer tot aquest procés cap a les emissions cero. “Es generarien 150.000 llocs de treball amb professionals qualificats”, afegeix.

Uns bons precedents

L’estudi del Col·legi d’Enginyers Industrials avisa que Catalunya va molt endarrerida en l’activació de projectes de generació elèctrica sostenible. Aquest fet, afirmen, contrasta de ple amb el lideratge que ha exercit el país en matèria energètica en èpoques passades. De fet, al segle XIX Barcelona va ser la primera ciutat de l’estat en disposar d’una xarxa de gas domèstic canalitzat, una energia enormement innovadora en aquell moment.

Les colònies tèxtils, que representen el major llegat industrial català, també van suposar una fita en energia “renovable” ja que moltes d’elles no necessitaven carbó perquè funcionament amb la força tractora dels rius Ter i Llobregat. Dècades després, Catalunya va seguir sent capdavantera amb la instal·lació del primers projectes de generació d’energia solar o d’aprofitament del biometà dels abocadors.

Els enginyers lamenten que amb aquests precedents tan positius, Catalunya estigui avui tan estancada pel que fa l’instal·la cio de nous projectes d’energies renovables. Un retard “incomprensible” que atribueixen a les tensions al territori i a la burocràcia excessiva de l’administració. Tot i això, aposten per intentar complir els objectius europeus, que reclamen reduir un 55% les emissions abans del 2030 i aconseguir la neutralitat en carboni el 2050.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Amb la col·laboració de:

Edita
Change privacy settings