Es fan públics els noms dels empresaris que van ajudar Juan Carlos I

A la llum tots els empresaris que van col·laborar amb el Campechano Juan Carlos I

L’exrei espanyol Juan Carlos I es troba als Emirats Àrabs Units. Va marxar-hi a l’estiu de l’any passat i allà està gaudint d’unes vacances indefinides amb les despeses pagades i envoltat de tots els luxes. Ara, amb els problemes judicials que té a sobre, un grup d’empresaris l’ha ajudat.

La Fiscalia de Suïssa i també de l’Estado espanyol investiguen de ben a prop els moviments de l’emèrit Juan Carlos I. El pare de Felipe VI no hauria tributat per les múltiples donacions que hauria rebut a canvi de la seva tasca intermediadora, que tant hauria afavorit a l’hora que influents empresaris aconseguissin licitacions.

Així que, de manera totalment ‘voluntària’ i ‘sense’ requeriment de la Fiscalia, Juan Carlos I ha regularitzat la situació fent diversos pagaments de quantitats indecents de diners. Tenint en compte que això seria la quota de l’impost, ens podem imaginar quina quantitat seria la principal i ens posem les mans al cap.

Aquests dies, el diari digital El Confidencial ha publicat la llista de noms d’empresaris que haurien ajudat Juan Carlos I. L’organitzador seria Javier Corsini, un gestor d’una de les finques de caça del rei. Entre els noms hi ha personatges coneguts com Vicente Boluda, Jaime Castellanos, Alejandro Aznar i Diego del Alcázar.

Altres fonts també donen el nom de Félix Sanz Roldán, l’exdirector del CNI i actual assessor d’Iberdrola, com a autor d’algunes donacions. Tots ells són més o menys coneguts per la seva influència pública.

Els empresaris donants estarien tornant favors del passat

El mateix diari també explica quins empresaris s’haurien negat a efectuar aquestes donacions a favor de Juan Carlos I. I també són mes o menys coneguts. Alberto Alcocer, company de caça; el seu cosí, Alberto Cortina; Rafael del Pino, president de Ferrovial; José Manuel Entrecanales, màxim accionista d’Acciona; Borja Prado, expresident de l’elèctrica Endesa, i Juan Abelló, persona molt propera al Campechano.

Amb aquestes donacions -repetim, ‘voluntàries’- l’estratègia de Juan Carlos I sembla clara. Es vol anticipar als moviments i als requeriments de la Fiscalia i que s’entenguin com una “regularització voluntària”. Així, l’article 305 del Código Penal dels espanyols estableix que “es considerarà regularitzada la situació tributària quan s’hagi procedit per l’obligat tributari per complet reconeixement i pagament del deute tributari abans que l’Administració Tributària li hagi notificat l’inici d’actuacions de comprovació”.

Amb tot, un sector molt important de l’opinió pública no es creu que aquestes regularitzacions fiscals siguin voluntàries i sense requeriment previ de la Fiscalia. Segons aquests parers, requeriment n’hi hauria, però no pels canals oficials. Se li estaria donant, doncs, una oportunitat per la porta del darrere i, per tant, se li estaria donant un tracte preferent respecte la resta de ciutadans de l’Estado Español.