Emma Vilarasau parla de la llengua.jpeg
Emma Vilarasau defensa treballar en català
És una de les actrius més importants de Catalunya. Ha tingut la sort de poder-se dedicar a la seva feina plenament en català, sense dependre de projectes externs. Hem vist Emma Vilarasau a Majoria absoluta, Ventdelplà, Mirall trencat, Crims, Nissaga de poder, Secrets de família i tantes i tantes altres sèries a més de moltes obres de teatre que s’han interpretat per tot el país.
Els espectadors poden gaudir de la seva interpretació de “L’oreneta”, una obra que es fa a la Sala Villarroel. L’actriu n’ha parlat a El Suplement de Catalunya Ràdio, que presenta Roger Escapa. Als seus 63 anys ha parlat de tot. De la seva carrera artística, de passat, de present i de futur. També de com ha afectat la pandèmia el món del teatre i de com ho viu ella i els seus companys de professió.
L’entrevistador li recorda que molts actors i actrius han d’anar a Madrid a buscar-se la vida, perquè a Catalunya no hi ha prou projectes. Evidentment, han de canviar de llengua i no s’expressen en la seva llengua materna. Vilarasau ho comenta: “perquè la indústria aquí està com està”… “Tu sí que has pogut construir una carrera en català…” diu Escapa. Respon ella: “Això ja no existeix perquè es va destruir l’audiovisual català.
Perquè quan hi van haver les retallades, TV3 va començar a deixar d’apostar per les productores, va deixar de donar diners per fer TV movies o sèries…, tenen la del migdia i van fent amb prou feina, però les productores van caure una darrera una altra. Aquí s’ha acabat. Te n’has d’anar a viure a Madrid si vols viure de l’audiovisual, és molt trist, però és cert”.
Crítiques a TV3 i a les administracions públiques per haver deixat d’invertir en cultura catalana, però també una gran defensa de la llengua i de l’ús d’aquesta per transmetre la cultura. “Tu estàs orgullosa d’haver pogut construir una carrera en català?”, li pregunta el periodista. “I tant! No només orgullosa, per mi ha estat un gust i un plaer. Per mi i per qualsevol, treballar en una llengua que no és la teva llengua materna… és més difícil. Jo, l’accent en castellà el tinc, me l’he de currar… i sempre em sento estrangera…
Bueno, potser no està bé dir això, però és el que em passa. Parlant en castellà jo em sento rara, després em veig i dic ‘sembles com els altres, no dones el cante’…, però ha estat un plaer poder haver-ho fet en català, i crec que ho hem fet amb bons productes i s’ha pogut fer bé”.