Els diners no fan la felicitat: El cas del Chelsea
PER MÉS DINERS QUE INVERTEIXIS, NO GUANYARÀS MÉS PARTITS
Aquesta és la lliçó que deu haver après el multimilionari americà Todd Boehly, i és que, des de la seva arribada a Stamford Bridge, la qual es va produir a finals de maig de l’any passat, una vegada havia finalitzat la temporada s’ha gastat més de sis-cents milions d’euros en setze fitxatges diferents. Malgrat gastar-se aquesta barbaritat de diners, el Chelsea tan sols ha guanyat quinze dels trenta-sis partits que ha jugat aquesta temporada i la seva participació en la pròxima Champions League perilla cada cop més.
El Chelsea va començar la temporada amb Thomas Tuchel, l’entrenador que va aconseguir guanyar la segona Champions League de la història del club, però entre els mals resultats i desavinences amb la directiva, va acabar cessat al cap de set partits. Cal remarcar que el mercat de fitxatges del Chelsea va ser molt convuls, atès que l’estratègia de fitxatges del Chelsea no va acabar de ser la millor i se li van escapar diversos jugadors com Koundé o Raphinha.
Posteriorment a la destitució del tècnic alemany, es va contractar a Graham Potter, que venia de realitzar unes bones temporades, fent un molt bon futbol, al càrrec del Brighton. Amb ell la situació no ha canviat massa i, feia escassos partits, estava al marge de la destitució. La gula de Todd Boehly per tenir als millors jugadors del món va portar a l’empresari a pagar autèntiques barbaritats per alguns jugadors, com ara Mudryk o Enzo Fernández.
Per posar exemples, el fitxatge d’Enzo Fernández procedent del Benfica (121 M) quasi duplica els milions que va pagar en aquest mercat d’hivern el Southampton, qui és el segon club que més diners s’ha gastat aquest gener (63M), o els milions que el Chelsea ha pagat, sumant el mercat d’hivern i el d’estiu, quasi tripliquen els milions que ha pagat el Manchester United en el mateix període de temps.
Com era d’esperar, quan ajuntes a tants jugadors, per més bons que siguin, hi ha d’haver un període d’adaptació perquè, no només s’adaptin als seus companys, sinó perquè també s’adaptin al club, a l’entrenador, a la ciutat i a la lliga. Per aquest motiu, al Chelsea li està costant encadenar victòries i bons partits, tot i que cal remarcar que cada partit que passa els blues estan millorant i ja comencem a veure combinacions entre els nous fitxatges que demostren que aquests ja comencen a carburar.
Tot i això, la temporada del Chelsea serà difícil d’arreglar, i és que només la Champions League podria salvar-la. Actualment, són desens a la Premier League, a set punts de l’Europa League i a onze de la Champions League, tot i que cal remarcar que no tots els equips tenen el mateix nombre de partits disputats, i és que, per exemple, el Newcastle ha jugat dos partits menys que el Tottenham Hotspur i un menys que el Chelsea. A part dels partits de lliga, el Chelsea també tindrà els partits de la Champions League, ja que els londinencs van eliminar al Borussia Dortmund després de remuntar l’eliminatòria en el partit de tornada.
Veurem com acaba la temporada del Chelsea de Graham Potter i també cal veure si, encara que no es classifiqui per cap competició europea, si Todd Boehly li dona un vot de confiança i segueix confiant amb ell per la pròxima temporada. De cara l’any que ve s’espera que arribin jugadors com Malo Gusto, que va ser fitxat al mercat d’hivern, però que el van deixar cedit a l’Olympique Lyonnais, i Nkunku, a qui ja tindrien lligat des de fa temps.
Diversos mitjans de comunicació, també apunten que hi podria haver una gran desbandada de jugadors i és que es diu que més d’una desena de jugadors abandonaran l’equip. Encara que sigui un dels principals rivals, el Chelsea ha de seguir l’exemple de l’Arsenal, qui va confiar plenament en un entrenador i li va donar els jugadors que necessitava per crear un projecte lluitador, i mira ara, el Chelsea està més a prop del descens que d’ells.