El West Ham guanya la Conference League
CRÒNICA DE LA FINAL DE LA CONFERENCE LEAGUE
El West Ham es va proclamar campió de la Conference League després de vèncer a la Fiorentina en una final apassionant i molt igualada. L’equip de David Moyes suma d’aquesta manera el segon títol europeu de la seva història i guanya un títol després de més de quatre dècades. Per altra banda, la Fiorentina perd la seva segona final aquesta temporada i es queda a les portes del títol.
Amb el trofeu, el West Ham posa punt final a una campanya on hi ha hagut moments on ho ha passat realment malament, ja que fins a les últimes jornades de la Premier League no va tenir assegurada la seva continuïtat a la màxima divisió del futbol anglès. Tot i la pèssima temporada de l’equip a la lliga, on l’objectiu era superar la setena plaça de la temporada passada, l’equip acaba de forma increïble la temporada i, segurament, amb el pas dels anys, ningú recordarà que quasi perden la categoria, sinó que en aquella temporada van ser campions de la Conference League de forma invicta (12 victòries i 1 empat).
Els primers minuts van estar igualats i sense un dominador clar, però amb el pas dels minuts la Fiorentina es va anar fent amb el control de la pilota, una cosa que no preocupava gens al West Ham, el qual estava replegat, sortia als contraatacs, s’estirava de tant en tant i no pressionava gaire. A la Fiorentina, la qual pressionava a dalt, li costava superar la primera línia de pressió i feia la sensació que eren els anglesos els que tenien les idees més clares.
La Fiorentina, malgrat tenir un gran volum de possessió (al minut vint-i-dos, tenia el 69 % de la possessió), no estava generant ocasions de perill, però tampoc estava perdent la pilota, i, per tant, el West Ham tenia molts problemes per sortir al contraatac i generar perill, és a dir, estava passant molt poca cosa a les àrees.
Davant la pressió del quadre viola, l’equip de David Moyes va decidir sortir en llarg. Al minut trenta-tres, va succeir una cosa que, tal com estava anant el partit, era quasi segur que passés, quan la Fiorentina es disposava a executar un córner, els aficionats del West Ham llençaven gots de plàstic contra el jugador que estava a punt d’iniciar la jugada, però en aquell minut, un d’aquests gots va colpejar al cap del capità Biraghi, ocasionant-li una bretxa al cap per on va sortir força sang.
Al cap de dos minuts, el partit es va poder reprendre amb el lateral italià sobre els terrenys de joc. El guió de partit no va variar gaire en el tram final de la primera part, la Fiorentina estava gestionant bé la possessió, però tenia molts problemes per acabar les jugades, de fet, els porters no van haver d’intervenir amb cap aturada. Al minut quatre del temps afegit, Luka Jovic va aprofitar un refús del pal per marcar a plaer, però quan el seu company rematava la pilota, el davanter serbi estava en fora de joc, així que el gol es va anul·lar.
L’inici de la segona part de la Fiorentina va ser bo, l’equip transalpí dominava i estava trepitjant zones de perill, tot i que no inquietava a Aréola. A més, el West Ham tenia certs problemes per sortir al contraatac i no trobava a Paquetá, ja que l’equip no tenia la pilota. Amb el pas dels minuts, el domini de la Fiorentina, la qual no tenia pressa amb la pilota, va deixar de ser tan clar i el West Ham es va poder estirar, tot i que seguia sense pressionar. El partit es va travar, atès que els dos equips anaven al màxim en els duels individuals.
El partit, que estava sent molt tancat, va rebre un gir de guió quan a l’hora de joc i després d’una revisió de VAR, es xiulaven unes mans de Biraghi. Benrahma va anotar la pena màxima amb un xut poc escurat, però potent i que va anar a la banda contrària de la qual es va llençar Terracciano. La reacció de la Fiorentina no es va fer esperar i set minuts després del gol, i és que Bonaventura va controlar una pilota amb la cama esquerra i va marcar de volea amb la cama dreta.
Malgrat l’estirada d’Aréola, el xut del migcampista italià, el qual va anar molt ajustat i creuat, va entrar. El gol va donar ales a la Fiorentina i l’equip es va animar. A més, com Bowen no estava ajudant tant a Coufal en defensa com ho feia a la primera part, Nicolás González ho estava aprofitant per generar perill. El partit s’havia obert i trencat definitivament. A més, la Fiorentina va començar a ser un equip més vertical amb la pilota i va ser un equip més agressiu en metres finals.
Quan tot semblava indicar que aniríem a la pròrroga, Paquetá va aprofitar que la defensa de la Fiorentina estava avançada, tal com ens té acostumats, per filtrar una pilota per un Bowen que davant Terracciano no va fallar i va anotar el gol de la victòria. La Fiorentina va buscar l’empat a la desesperada, però en aquests moments és molt difícil mantenir la calma, i la Fiorentina es va precipitar. Finalment, l’equip d’Italiano va ser incapaç de marcar un gol i el West Ham es va proclamar campió de la competició.