Llibres d'Editors.cat
A Sevilla hi ha gent a favor del català
Els catalans i els catalanoparlants estem acostumats a insults constants. Massa sovint patim la repressió i el menyspreu d’aquells que consideren que la ‘lengua común’ ha de predominar per sobre de qualsevol altre i que les llengües minoritzades que es parlen en el territori administratiu de l’Estado español no tenen cabuda a la vida pública i s’han de limitar a l’esfera més privada. Constantment en veiem exemples a xarxes socials i als mitjans de comunicació.
Ciutadans que no són atesos en català per funcionaris de l’administració. Veïns de les Illes Balears i del País Valencià que no són atesos en català a la sanitat pública. Repartidors d’empreses de paqueteria que no volen lliurar el paquet perquè el receptor s’adreça a ells en català. I un llarg etcètera que demostra que el català no només està en perill per la davallada de parlants, sinó pels atacs que rep.
És per això que ens sorprenen gestos que no ens haurien de sorprendre. Ho explica l’escriptor Jordi Mas Font. Ha publicat a la seves xarxes socials que li va trucar una editorial situada a Sevilla que estava interessada en publicar el seu propi llibre. Ell va suposar que seria en llengua castellana: “en castellano, supongo”. “En castellano o en catalán. Da igual”. “Que tomen nota muchos”, conclou ell molt sorprès per una resposta que no esperava.
La conclusió de l’empresa de Sevilla davant l’estranyesa d’ell va ser clara: “¿el catalán no es una lengua y una cultura?”. Molts espanyols de Sevilla, però també d’altres punts de l’Estado espanyol, haurien de prendre nota. Si tan diuen que estimen Catalunya i consideren que Catalunya és Espanya, doncs que comencin a estimar i a valorar més la nostra llengua si diuen que també és seva. La realitat és molt diferent. Volen que Catalunya continuï pertanyent a Espanya, però només per pagar.