El contracte que li va regalar Josep Maria Bartomeu és el principal problema amb Frenkie de Jong
La nefasta herència bartorosellista és una llosa molt gran. El Barça ho ha solucionat amb una contenció de salaris i, sobretot, amb l’activació de diverses palanques. Encara falta, però, activar una quarta palanca per poder inscriure els nous fitxatges. Paral·lelament s’està treballant en solucionar el cas Frenkie de Jong. Un assumpte que s’ha de resoldre independentment de l’activació d’aquesta quarta palanca. De Jong té un contracte molt beneficiós per ell (cortesia de Bartomeu) que el col·loca aquesta setmana com el millor pagat de la plantilla, cobrant gairebé el triple que Robert Lewandowski.
En aquest sentit el Barça li ha ofert dues opcions. Si es vol quedar jugarà ja que Xavi compta amb ell però s’ha de reduir de forma notable el sou per entrar dins dels nous paràmetres. Si no, haurà de marxar. La millor opció és el Chelsea. Els blues li ofereixen el mateix salari, jugar la Champions i ser una de les estrelles del nou projecte. Pagarien uns 80 milions d’euros o 70 + Marcos Alonso. Un negoci rodó per al Futbol Club Barcelona.
El pitjor de tot en aquest assumpte és la campanya bruta del sector bartorosellista. Ells van crear el problema amb aquesta classe de contractes i ara defensen que el jugador s’atrinxeri i no accepti cap de les dues propostes. Una postura que fan córrer i que compren ràpidament als diaris i tertúlies de Madrid. En aquest sentit l’estratègia bartorosellista és fer les delícies de tothom que vol que el Barça caigui i intentar enganyar gent que, de bona fe, pensa que el jugador té una actitud positiva quan passa tot el contrari.
L’actitud de Frenkie de Jong contrasta amb la d’altres futbolistes com Ronald Araújo, que ha renovat renunciant a altres ofertes econòmicament més elevades o la dels nous fitxatges. Tots ells han rebutjat millors propostes a nivell econòmic. Els casos de Robert Lewandowski, que podria cobrar 2 o 3 vegades més, o Jules Koundé (cobrarà 4’5 milions el primer any i 6 el segon i següents mentre que el Chelsea li pagava 10 des de la primera temporada) són els més clars.