El descobriment que podria ajudar persones amb trastorns com depressió, autisme o esquizofrènia

Comparteix la notícia

Descobreixen que el cerebel modula aspectes socials del comportament

El descobriment que podria ajudar persones amb trastorns com depressió, autisme o esquizofrènia

El descobriment que podria ajudar persones amb trastorns com depressió, autisme o esquizofrènia

Comparteix la notícia

Descobreixen que el cerebel modula aspectes socials del comportament

Un grup de recerca internacional amb participació de l’Institut de Neurociències de la UAB ha descobert que el cerebel, una regió del cervell implicada fins ara essencialment en el control motor, també té un paper important a l’hora de modular aspectes socials del comportament.

En un estudi publicat a la revista ‘Nature Neuroscience’, s’ha analitzat com es produeix aquest procés en ratolins i ha demostrat que, al contrari del què es pensava, al cerebel hi ha receptors de dopamina de tipus 2, i que són aquests els que modulen el nostre comportament social. El descobriment és de vital importància de cara a entendre què passa al cervell de persones amb trastorns com l’autisme, depressió o esquizofrènia, entre altres.

Fins fa poc es pensava que les emocions i el nostre comportament social es regulaven principalment en un conjunt d’àrees cerebrals anomenat sistema límbic, a través d’un neurotransmissor anomenat dopamina. En aquesta regió és on s’efectua el control de processos relacionats amb la motivació, la recompensa i la satisfacció. En els darrers anys, però, diversos estudis han apuntat que el cerebel, una regió implicada essencialment en el control motor, també hi té un paper important, tot i que fins al moment, no s’havia descrit exactament com es produïa aquest efecte.

Mitjançant diverses tècniques, com l’anàlisi histològic, l’estudi de l’ARN cel·lular o l’observació d’imatges 3D, els investigadors han observat que un grup de cèl·lules del cerebel, anomenades cèl·lules de Purkinje, presenten receptors D2. “Aquest és un descobriment clau, perquè fins ara es pensava que l’existència de receptors d’aquest tipus en aquesta àrea era gairebé nul·la”, explica el Dr. Emmanuel Valjent, investigador a l’INSERM (França) i coordinador de l’article.

Per estudiar la seva funció, s’han fet servir tècniques d’edició genètica per sobreexpressar o eliminar els receptors D2 a les cèl·lules de Purkinje del cerebel de ratolins adults, i s’ha analitzat com aquests animals interaccionen amb ratolins desconeguts. “Amb els tests de comportament hem vist que, efectivament, els receptors D2 estan involucrats en la modulació de la interacció social.

En canvi, no hem observat cap diferència en la capacitat dels animals per executar tasques motores o coordinar moviments, pel que pensem que aquestes funcions estarien controlades per uns altres receptors”, explica la Dra. Laura Cutando, investigadora Marie-Curie del laboratori de Neuropatologia mitocondrial de l’INc-UAB i primera autora de l’article.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Responsable: Digital Toginama S.L. Finalitat: respondre a les vostres consultes. Legitimació: per al vostre consentiment exprés. Destinataris: no transferirem les vostres dades a tercers, tret de les administracions que estiguin autoritzades legalment. Drets: teniu dret a accedir, rectificar i suprimir les dades, així com altres drets, tal com s’explica en informació addicional. Informació addicional: a la nostra política de privadesa i protecció de dades.