De lloguer en lloguer

A dia d’avui, viure de lloguer en una gran ciutat és un repte molt complicat. El preu de l’habitatge i molts altres factors relacionats amb la llei de l’oferta i la demanda, la gentrificació dels barris, les anades i vingudes dels estudiants d’intercanvi, etc., fa que les persones nòmades i itinerants siguin una realitat.

Moltes d’aquestes persones aspiren a trobar l’estabilitat habitacional en algun moment proper de les seves vides, però ara per ara el panorama resulta molt poc favorable. Moltes vegades, aquests nòmades habitacionals s’acaben veient en la tessitura d’haver de decidir entre la incertesa dels preus del lloguer de la gran ciutat o l’estabilitat que poden trobar desplaçant-se cap als afores.

Les mudances i el minimalisme

Aquests ritmes de vida poden arribar a ser realment limitadors per a les persones. Qui viu a la incertesa habitacional acaba condicionant el seu dia a dia a aquesta por, ni que sigui de manera inconscient. L’acumulació de coses és un problema per a qui es troba en una perpètua mudança, o sigui que és habitual que els nòmades visquin amb el que és imprescindible.

També és comú el alquiler unos trasteros en barcelona per poder evitar haver d’estar mudant-ho tot amb massa freqüència. Hi ha gent que viu amb el mínim indispensable a casa, tenint guardada tota la resta en un traster o magatzem a l’espera de l’arribada de l’estabilitat.

Més problemes: les mascotes

No només les coses mobles i materials poden acabar convertint-se en un maldecap, també les mascotes poden arribar a ser-ho quan es tracta de viure en un pis de lloguer. Com que no tots els propietaris veuen amb bons ulls que els seus inquilins viatgin amb animals de companyia, el repte és encara més gran per als que tenen peludets.

En aquest cas, és possible que els mateixos puguin ser cuidats alguns dies per amics o familiars, o que fins i tot en moments puntuals es pugui comptar amb els serveis dels albergs i residències per a mascotes, però no hi ha dubte que aquestes solucions són només temporals. La manca de garantia habitacional, per tant, pot acabar dissuadint a qui en altres circumstàncies sí que tindria un company.

El retorn al camp

Al final, tal com s’esmentava anteriorment, no és poca la gent que acaba migrant novament al camp a la recerca d’estabilitat. La qualitat de vida dels pobles més petits o la reducció dels nivells d’estrès i ansietat fa que l’aposta valgui la pena. És cert que moltes de les persones que decideixen mudar-se als afores necessiten continuar anant a la ciutat per treballar, però fins i tot tenint un trajecte diari més llarg el canvi pot acabar mereixent la pena.

Tot plegat, sembla que estem assistint a una reconversió molt notable dels nostres hàbits de vida i de consum, podent respondre això també a bona part dels efectes de la pandèmia.