Cristina de Borbón
Cristina de Borbón va exigir que se li adrecessin en l’idioma ‘común’
Ha plogut molt des de la primera emissió de la Televisió de Catalunya. Aquest setembre, TV3 farà 40 anys i els, lamentablement, els valors fundacionals no s’han mantingut. La televisió pública de Catalunya va néixer com una eina de cohesió social i un actiu importantíssim per la immersió lingüística. Periodistes que parlaven un català perfecte, sense errades i barbarismes, entrevistes exclusivament en català i continguts en la nostra llengua.
A dia d’avui no podem dir el mateix. Els darrers anys s’han fet entrevistes en castellà a persones que entenien perfectament la nostra llengua o no s’han utilitzat aparells de traducció instantània perquè l’entrevistador pogués mantenir el català. Però això no és tot. Ara hem sabut que torna la sèrie ‘Cites’ a TV3 i ho fa amb la meitat del seu contingut en castellà, és a dir, que la meitat dels personatges, la meitat de les parelles que tinguin una trobada, utilitzaran la llengua ‘común’ per relacionar-se.
La històrica presentadora de la Televisió de Catalunya, Helena Garcia Melero, que presenta cada matí el ‘Tot es Mou’, ha convidat l’exdirector general de la CCRTV (ara és la CCMA) entre els anys 1984 i 1995, Joan Granados. Té 88 anys, però no s’arronsa. Tenia moltes ganes de dir coses i ha destapat alguns secrets que demostren l’anticatalanisme de la Família Reial i, especialment, de Cristina de Borbón.
Cristina de Borbón parla i entén perfectament el català
“Quan jo portava 8 anys a la CCRTV truco a un altre directiu, Jaume Ferrús i li consulto si estava d’acord amb la meva idea: la infanta Cristina viu a Barcelona, treballa a La Caixa, convidem-la a visitar la televisió. En aquell moment era la millor TV d’Europa tècnicament. Li vaig enviar a la infanta una carta, ens van dir que sí. El dia de la visita jo l’espero a la porta de TV3 amb un ram de flors, la vaig rebre, li obro la porta i li dic ‘Estem tan satisfets que estigui aquí…’ i em va contestar amb un to elevat ‘¡En español por favor!'”
Granados va explicar que a continuació “la vaig portar cap a dins i li dic ‘Senyora, aquí es parla en català, ho ha d’entendre’. En aquest moment ella va contestar amb molta xuleria: ‘¡Le he dicho que en español, por favor!’. Evidentment, el director va continuar parlant en català. Avui, els fets no haurien succeït de la mateixa manera.