La crida desesperada de Chacón per un centre autonomista

Chacón crida a articular un “centre integrador” a Catalunya que “defugi de populismes” per “liderar les institucions”

La secretària general del PDeCAT, Àngels Chacón, s’ha ofert aquest dilluns a “treballar per articular consensos des d’on pugui ser més útil” per constituir a Catalunya un “espai polític de centre integrador i amb la força suficient no només per condicionar la governabilitat del país sinó també per liderar les seves institucions durant dels propers anys”. Ho ha dit al Teatre Nacional de Catalunya (TNC), on ha ofert una conferència política titulada ‘Centrem el present, repensem el futur’.

L’exconsellera d’Empresa i Coneixement, candidata del PDeCAT a les passades eleccions al Parlament, ha reclamat que aquest nou espai “defugi de populismes” i ha apel·lat a “tota la gent orfe” de representació parlamentària perquè “siguin generosos”. Chacón, que ha reconegut que no és època electoral ni aquest acte un míting, ha fet una sèrie de propostes fruit de “parlar amb molta gent arreu del territori” i en diferents àmbits, com la fiscalitat, l’educació, la recuperació econòmica després de la pandèmia de covid-19 i l’horitzó nacional de Catalunya.

Pel que fa a aquest darrer assumpte, ha advertit que la situació actual només es desencallarà “mitjançant la política i el diàleg, la negociació i l’evolució de postures”. “El ‘no’ a tot no serveix per a res”, ha resumit.

“Repetir posicionaments no és diàleg, és un duet de monòlegs”, ha alertat. Per això, ha fet una crida a “explorar altres propostes que assegurin l’autogovern i els elements essencials de la nació assegurant la capacitat de construir una societat justa i tenir les eines per contribuir al benestar dels ciutadans i poder donar resposta als reptes globals i locals de futur”. Tot plegat, sense renunciar a l’anhel sobiranista, ja que “Catalunya té dret a plantejar la seva independència”.

Tot i que no ha esmentat explícitament la taula de diàleg entre el govern espanyol i la Generalitat, ha fet referència a la necessitat que les negociacions acabin “en una proposta per tal que els catalans puguin votar sobre possibles supòsits” com, ha plantejat, modificar la Constitució perquè reconegui la nació catalana, una millora de l’autogovern i el finançament o bé un nou estatus polític per a Catalunya “en el marc de la Unió Europea”.

“En qualsevol dels supòsits, cal un acord per poder votar. Un referèndum acordat i pactat”, ha reivindicat, perquè “la solució al conflicte polític de Catalunya passa pel diàleg i per les urnes. Sense diàleg i sense urnes, no hi haurà una solució complerta”.

I és que veu en el pacte i una consulta acordada la via per superar la “frustració” de la societat esquivant “la confrontació i la unilateralitat”, d’una banda, i la judicialització del procés polític, de l’altra. A més, ha assenyalat que és tan “legítim” voler la independència de Catalunya com “l’statu quo actual”. “Alguns catalans entenem que la màxima sobirania és la millor de les opcions per Catalunya i que això no significa excloure a ningú ni anar contra Espanya o els espanyols”, ha afegit.

Sobre les millores que ha defensat, com la del finançament ordinari i “el compliment dels compromisos pactats”, ha apostat per la bilateralitat i la participació de la Generalitat en els fòrums de decisió: “Negociarem amb l’Administració General de l’Estat tot allò que comporti el progrés econòmic per a Catalunya i un benefici per als seus ciutadans participant en els organismes multilaterals”.

Però per aconseguir-ho creu necessari un espai polític de centre catalanista que superi “el foment de la polarització, les dinàmiques basades en cercles d’afinitat a les xarxes socials i els sistemes binaris amic-enemic” que veu en l’actualitat. “La simplicitat i la demagògia amb que són abordades qüestions cabdals per al nostre futur, les tàctiques partidistes, la descoordinació i el govern a cop de titulars estan generant un marc de miopia estratègica que indubtablement condiciona i perjudica al conjunt de la societat catalana”, ha avisat.

La conferència de Chacón no només ha girat a l’entorn del conflicte territorial i de la necessitat que percep de rearmar el centre-dreta catalanista, sinó que també ha servit per plantejar diverses propostes en l’àmbit social, econòmic i cultural. Així, ha retret al govern espanyol l'”opacitat i la manca de transparència” de la gestió dels fons europeus Next Generation –per afrontar la recuperació després de la situació provocada pel coronavirus– i no “castigar l’estalvi” a l’hora de gravar la renda i el patrimoni.

També s’ha mostrat partidària d’uns Jocs Olímpics d’Hivern Barcelona-Pirineus, de protegir i fomentar l’ús del català –especialment a les plataformes audiovisuals–, d’enfortir la integració de la Formació Professional (FP) en l’àmbit empresarial i d’afrontar l'”infrafinançament” de l’escola concertada.