Cop d’efecte de Jordi Sànchez davant del Tribunal Europeu de Drets Humans

Jordi Sànchez presenta el seu recurs al Tribunal Europeu de Drets Humans contra la sentència del Suprem

L’expresident de l’ANC i ara secretari general de JxCat, Jordi Sànchez, ha anunciat que aquest dilluns al matí ha presentat el seu recurs al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) contra la sentència del Suprem que el va condemnar a 9 anys de presó per sedició.

En una roda de premsa acompanyat de l’actual presidenta de l’entitat, Elisenda Paluzie, Sànchez ha explicat que vol que es condemni Espanya per “un continuat de vulneracions dels drets fonamentals”. “Espero que Espanya rebi un correctiu inequívoc per part de la màxima instància europea en l’àmbit de la justícia i els drets humans”, ha afegit.

Segons ha dit, vol que “mai més cap ciutadà de Catalunya tingui la sensació d’inseguretat i incertesa que exercir els drets de reunió, manifestació, llibertat d’expressió i llibertat ideològica pot ser motiu de condemna”. Sànchez ha insistit que a Estrasburg no busca que res se li restitueixi personalment perquè “4 anys de presó no es poden recuperar” i “no té possibilitat de compensació”, sinó que ho fa “perquè cap ciutadà tingui por de manifestar-se”.

L’expresident de l’ANC s’ha mostrat molt confiat que el tribunal “fallarà a favor del dret de reunió, manifestació, llibertat d’expressió i llibertat ideològica” i ha afegit que espera que “ho faci aviat”. En la mateixa línia, l’actual presidenta de l’entitat, Elisenda Paluzie, ha dit que estan “absolutament convençuts” que Estrasburg no acceptarà “la limitació de drets bàsics” que haurien patit tant Sànchez com el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart.

El recurs

Segons el recurs presentat per Sànchez, l’Estat li hauria vulnerat el dret a un tribunal establert per la llei i a un tribunal imparcial –Article 6.1 del Convenir Europeu dels Drets Humans (CEDH)-, i l’Article 7, que recull que ningú podrà ser condemnat per una acció si en el moment que s’ha comès no constitueix una infracció segons el dret nacional o internacional, ja que consideren que per explicar els fets del delicte de sedició es va incórrer en una interpretació “extensiva” del concepte. Com a exemple, assenyalen que tot i que es va considerar “un alçament” no es va condemnar ningú a part dels líders polítics.

A banda, també es considera que se li ha vulnerat el dret a llibertat d’expressió –Article 10- i a la llibertat de reunió -Article 11-, i subratllen que si se’l va condemnar perquè com a líder social i civil es volia desincentivar la mobilització. També assenyalen que les manifestacions del 20 de setembre i de l’1 d’octubre van ser pacífiques.

Finalment, el recurs denuncia que s’ha vulnerat l’Article 18 de la CEDH, de limitació de l’aplicació de les restriccions de drets, que recull que les restriccions que s’imposin a drets i llibertats només es podran aplicar amb la finalitat per les que hagin estat previstes. Segons ha detallat Paluzie, és precisament aquest Article el que veuen especialment rellevant perquè és el que determinaria que hi ha hagut una “motivació política” en la “persecució” a Sànchez.

Des de l’ANC han explicat que en molts casos els arguments jurídics utilitzats en el recurs de Sànchez són similars a la dels altres presos que ja han presentat recurs, com Jordi Cuixart, Jordi Turull o Josep Rull. L’advocat que lidera l’equip jurídic, Jordi Pina, ha remarcat que en el cas de Sànchez hi ha un aspecte diferencial al de la resta de presos –a excepció de Cuixart-, i és que no era polític sinó que era “un ciutadà anònim”.

Sànchez ha explicat que al recurs han posat especial èmfasi en els vots particulars de dos magistrats a la sentència i hi ha afegit també els informes d’Amnistia Internacional que demanaven la llibertat de Sànchez i de Cuixart, així com l’informe del Consell d’Europa “on es demanava a les autoritats espanyoles que s’abstinguessin de requerir als condemnats un canvi de conviccions polítiques”, segons ha recordat Paluzie.

Indults per “desaccelerar” la resolució del TEDH

Sànchez també s’ha referit al fet que al juny va ser indultat i ha negat que això tingui cap implicació en la resolució del TEDH perquè “la vulneració de drets ja es va produir”. Amb tot, sí que ha remarcat que creu que el govern espanyol els va concedir l’indult perquè un cop el TC va haver resolt els seus recursos se’ls va obrir la via a Estrasburg.

Segons ha subratllat, si haguessin presentat el recurs al TEDH estant encara a la presó s’hauria accelerat molt els terminis perquè estarien privats de llibertat i la prioritat hauria estat “extrema”. Així, segons Sànchez els indult van tenir “una intencionalitat molt cara de desaccelerar la resolució del tribunal.