Cop d'efecte contra la malaltia de Hungtington després de la publicació d'aquest estudi
Identifiquen marques genètiques implicades en alteracions de memòria associades a la malaltia de Hungtington
Un equip d’investigadors de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) ha identificat marques genètiques implicades en alteracions de la memòria associades a la malaltia de Hungtington. Aquesta és una malaltia neurodegenerativa hereditària poc freqüent, que s’acostuma a manifestar entre els 30 i els 50 anys.
Es caracteritza per l’aparició de símptomes motors, cognitius i psiquiàtrics que alteren de forma significativa la vida quotidiana dels pacients. L’objectiu de l’estudi era identificar les alteracions de l’ARN i confirmar el seu paper en l’aparició dels dèficits cognitius en un model animal de la malaltia.
Tradicionalment, les manifestacions motores i cognitives s’han associat a la disfunció dels circuits corticobasals. Actualment, es coneix que la neurodegeneració es propaga de manera gradual a altres estructures del cervell com l’hipocamp, una regió molt important per a l’aprenentatge, la memòria i l’orientació espacial. En aquesta àrea del cervell, sembla que certes modificacions químiques en l’ARN missatger, una molècula que conté la informació genètica necessària per a sintetitzar proteïnes, afectarien l’expressió de gens implicats en els processos de memòria.
L’equip d’investigadors es va centrar a estudiar la modificació de l’ARN missatger anomenada m6A, la més abundant en el cervell dels mamífers. Es tracta d’una marca epigenètica que consisteix en la incorporació d’un grup metil al material genètic.
Aquesta modificació actua com una mena d’interruptor que controla l’expressió dels gens, ja que regula el destí i la funció dels ARN missatgers. L’anàlisi de mostres d’hipocamp en ratolins mostra canvis en els nivells de metilació d’ARN missatgers relacionats amb diferents mecanismes patogènics de Huntington, principalment els involucrats en la disfunció de les sinapsis neuronals, tant en etapes anteriors com posteriors a l’aparició dels símptomes.
Els resultats de l’estudi demostren també que a l’hipocamp dels animals té lloc una pèrdua anòmala dels grups metil m6A en gens essencials per a l’organització de les sinapsis. La primera autora de l’article, Anika Pupak, afirma que és possible que això sigui la base dels dèficits cognitius de la malaltia, ja que si es restaura el patró de metilació mitjançant manipulacions genètiques, les alteracions de la memòria espacial i de reconeixement milloren.
Gràcies a un ajut atorgat el 2021 a la líder de l’estudi, Verónica Brito, per l”Hereditary Disease Foundation’, els investigadors continuen amb aquesta línia d’investigació.