La confessió de Jaime Peñafiel sobre una jugada molt bruta del segon marit de la Duquesa de Alba contra la seva mare

Comparteix la notícia

Jaime Peñafiel explica una anècdota que deixa molt malament a Jesús Aguirre, mort ja fa molts anys

Jaime Peñafiel destapa una jugada bruta de Letizia Ortiz contra una altra periodista

Jaime Peñafiel diu que Felipe VI és poc intel·ligent

Comparteix la notícia

Jaime Peñafiel explica una anècdota que deixa molt malament a Jesús Aguirre, mort ja fa molts anys

Envejes, cops de colze i picaresca. Tres característiques pròpies de la Marca España i que resumeixen molt bé la darrera història que ha explicat Jaime Peñafiel. El veterà periodista ha parlat de Jesús Aguirre, el segon marit de la Duquesa de Alba. Aguirre va morir l’any 2001 però Cayetana de Alba encara va tenir temps per casar-se una tercera vegada. Peñafiel comença definint Aguirre en la seva vessant intel·lectual:  “un aristócrata e intelectual exquisito, diletante, mordaz, sutil, lúcido, crítico, hábil, sinuoso y distante. Izquierdoso, estudió en Munich con el cardenal Ratzinger”

Jesús Aguirre havia nascut en una família humil i renegava d’ella. Havia anat grimpant i va fer el “braguetasso” casant-se amb la Duquesa de Alba i fent la vida impossible als seus fills, sobretot als més petits. El què ara s’ha conegut és què li va fer a la seva mare. Ho explica Jaime Peñafiel: “Una residencia clandestina de ancianos. Tenía fotografías e incluso había grabado una pequeña entrevista en la que la mujer confesaba que hacía muchos años que no veía a su hijo más que por televisión. Una anciana de pequeña estatura que aprovechaba la oportunidad para pedirle a su hijo una dentadura y un transistor”.

Peñafiel li va explicar el tema de les fotos a Aguirre i ell va reaccionar fredament. Li era igual si aquelles fotos apareixien a la llum.“Me parecía un hombre cruel y miserable”, assegura Peñafiel.

El periodista de 90 anys explica com era el dia a dia a la residència de la mare de qui fou Duc consort d’Alba: “en aquella residencia de ancianos de segunda categoría en la que compartía una habitación de diez metros cuadrados con otra anciana ciega. Cada día, a las ocho y media de la mañana y después de haber desayunado, se instalaba en la mesa camilla que ocupaba para oír la radio, ávida por conocer alguna información que tuviera a su hijo por protagonista“.

+ posts

Periodista especialitzada en esports i premsa del cor. Compromesa amb Catalunya i la meva llengua

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Responsable: Digital Toginama S.L. Finalitat: publicar els vostres comentaris. Legitimació: per al vostre consentiment exprés. Destinataris: no transferirem les vostres dades a tercers, tret de les administracions que estiguin autoritzades legalment. Drets: teniu dret a accedir, rectificar i suprimir les dades, així com altres drets, tal com s’explica en informació addicional. Informació addicional: a la nostra política de privadesa i protecció de dades.