COAC
El Cercle d’Agermanament Occitano-Català diu prou i sol·licita prendre accions immediates
Es tracta d’una associació nascuda l’any 1978 i declarada d’interès cultural l’any 1997 per la Generalitat. Durant més de quaranta anys ha vetllat per la promoció de la llengua i la cultura occitana a Catalunya i ha trobat poc suport de les institucions, sobretot de l’actual Govern liderat pel ‘republicà’ Pere Aragonès. XCatalunya.cat ha conegut la carta i la volem compartir amb tots vosaltres:
A l’atenció del M.H.President de la Generalitat,
Us escrivim la següent carta des del CERCLE D’AGERMANAMENT OCCITANO-CATALÀ (CAOC), una associació nascuda l’any 1978 i declarada d’Interès Cultural el 1997 per la Generalitat de Catalunya, que durant més de quaranta anys s’ha dedicat a la promoció de la llengua i la cultura occitanes al nostre país i a la intensificació de les relacions entre ambdós pobles, a través d’un pla d’actuació que, entre d’altres accions, inclou els únics cursos de llengua occitana estàndard impartits a Catalunya.
Som una associació única i singular al nostre país, que considera que hem d’intensificar les relacions amb Occitània, poble veí i germà nostre, amb qui ens uneixen diversos capítols de la nostra història, en especial en l’àmbit cultural, però, sobretot, amb qui creiem que compartim i hem de compartir espais, reptes i projectes de futur. La declaració de la llengua occitana com a oficial a tot Catalunya expressada en l’article 6 de l’Estatut d’Autonomia, i la promulgació de la Llei de l’Occità l’any 2010, són un exemple clar del camí a seguir, per bé que, fins avui, aquesta legislació no ha tingut una plasmació real i efectiva en la Política Lingüística del govern del nostre país, tampoc, malauradament, el darrer any, malgrat el canvi de color al departament de cultura.
El motiu d’aquesta sentida carta, President, és d’exposar-vos els dubtes i errors seriosos que la nostra entitat ha percebut en el darrer any en la política lingüística occitana del vostre govern. Un exemple d’aquestes errades és la flamant polèmica originada a l’Aran sobre la llei del català a l’escola. Malgrat l’ús partidista que el partit socialista ha començat a fer d’aquest error, no hi ha dubte que la nova llei no tracta amb el respecte necessari l’occità en el sistema educatiu. Diguin el que diguin els informes jurídics, la realitat és que, tal com és avui el text, sembla que a l’occità no li sigui garantida la condició de “llengua vehicular” a les escoles araneses. Simplement s’hi remarca la garantia d’assegurar “l’aprenentatge i l’ús curricular i educatiu habitual”. Els efectes d’aquesta diferència entre el tractament de l’occità a l’Aran respecte al tractament del català al Principat de Catalunya ja han començat a notar-se, atès que en les darreres instruccions trameses per la Conselleria d’Educació no s’esmenta l’occità per a l’Aran. Aplicant de manera rígida aquestes instruccions, sembla com si l’occità hagués perdut la condició de “llengua vehicular” a l’Aran. Oblit o deixadesa? En qualsevol cas, creiem que és l’exemple que il·lustra una certa manca de sensibilitat del govern català envers l’altra llengua pròpia del país. És la classe d’errors que no ens podem permetre com a país, si no volem donar arguments a l’adversari, atès que, amb el text a la mà, la realitat és que la nova llei fa amb l’occità el mateix que l’Estat espanyol fa cada dia amb el català: tractar-lo de llengua de segona.
També considerem que aquesta nova llei lingüística de les escoles ha estat una oportunitat desaprofitada per a acomplir l’objectiu de la Llei de l’Occità d’aconseguir el coneixement de la realitat lingüística, històrica i cultural de l’Aran i la seva connexió amb tota Occitània. Com pot ésser que no sigui present al sistema educatiu català aquesta altra realitat nacional aranesa i occitana, i que els nostres alumnes, exceptuant els aranesos, acabin el seu procés formatiu sense conèixer-la? Per què el vostre govern no ha vist que la nova llei era una bona ocasió per reforçar la idea que l’occità, com a llengua oficial, ha de ser també present en l’ensenyament arreu del país?
A banda d’aquesta nova llei, però, la preocupació del CAOC envers la política del vostre govern en matèria d’occità va força més enllà. Com succeeix amb la majoria de les entitats culturals, les subvencions són una part molt important dels nostres ingressos. Durant els últims exercicis hem patit una continuada reducció de la subvenció bàsica destinada a la Promoció i el Coneixement de l’Occità, aranès a Catalunya, que ens han atorgat al CAOC. Però en la darrera convocatòria, la reducció ha estat dràstica i ha significat la disminució de més d’un 20% respecte de l’import atorgat en l’anterior convocatòria de 2021. A més, des de Política Lingüística se’ns ha insinuat oralment que probablement en les properes convocatòries la reducció seria encara més important, per una raó política –que és el que més ens amoïna–: la consigna que es prioritzaran els projectes en clau aranesa, en lloc dels projectes en clau panoccitana.
De fet, si analitzem la distribució de les subvencions de la convocatòria 2022 mencionada anteriorment, no podem deixar d’observar una clara tendència a atorgar els diners a aquells projectes relacionats estrictament i exclusiva amb l’Aran, totalment respectables i als quals desitgem molt d’èxit, mentre que aquells amb una tendència més oberta, que inclouen l’Aran però amb una òptica de país sencer (tots els territoris de llengua occitana), veuen retallada o directament desapareguda la seva presència en la distribució. Sembla com si el govern català volgués invisibilitzar la unitat de la llengua occitana, de la qual l’aranès en forma part, de la mateixa manera que alguns partits espanyols volen trencar la unitat de la llengua catalana. El més trist és que una Conselleria de cultura en mans d’ERC, partit a qui devem el reconeixement de l’occità com a llengua oficial a Catalunya, ara mantingui aquestes actituds, perjudicant organitzacions i projectes com el CAOC. La bona entesa institucional i de partits no hauria de ser mai una moneda de canvi que destrueixi la unitat de la llengua dels aranesos, un patrimoni cultural que pertany a tots els catalans i occitans.
Pel que fa a la nostra entitat, la minva en els ingressos via subvenció, i amb una tendència a la baixa per als propers anys, amenaça la supervivència de la nostra associació. La reducció de la subvenció encara és més sorprenent, tenien en compte que en aquesta convocatòria s’havia produït un increment de la partida pressupostària de Política Lingüística envers la llengua occitana i amb l’objectiu declarat des de la Conselleria de Cultura d’aconseguir un pressupost expansiu amb la meta del 2% del pressupost de la Generalitat per al Departament de Cultura. Si continuem amb aquesta tendència, ens veurem obligats a suspendre els cursos de Llengua Occitana en la modalitat referencial.
Val a dir que aquesta situació no afecta només la nostra entitat, sinó a moltes altres també dedicades a la promoció i al coneixement de la llengua i la cultura occitanes al nostre país, i considerem que amb aquesta postura, des de la Conselleria de Cultura no han estat preses les mesures adequades per a la promoció i l’ensenyament de la llengua occitana, oficial a Catalunya. Projectes de país tant importants com la programació occitana del Barnasants, la revista Sapiéncia, o el projecte Ò.C.B Brigada Internacional, han estat incomprensiblement exclosos d’aquesta convocatòria. L’increment de la partida pressupostària de la subvenció per a la Promoció de la Llengua Occitana, aranès a Catalunya, ha estat clarament insuficient davant la major presència d’interessants projectes presentats per a optar a la subvenció.
Per tot això, el CAOC sol·licita per carta al President Aragonès una reunió al més alt nivell per reconduir unes polítiques que considerem regressives per a la llengua i la cultura pròpies d’Aran i del conjunt dels catalans.
Barcelona, 11 de juliol de 2022
Francesc Sánchez i Garcia President del CAOC