Centenari de la Federació de Futbol del Perú en el pitjor moment possible
Perú celebra el centenari en un moment delicat
El 23 d’agost del 1922, es va crear la FPF, la federació peruana de futbol. Aquesta nova entitat va ser fundada per solucionar els problemes causats per la manca d’organització que hi havia a l’hora de disputar els partits de futbol del Campionat peruà, el qual va ser introduït pels mariners anglesos durant les seves freqüents visites al port del Callao a finals del segle XIX. Poc a poc, l’afició pel futbol va anar creixent, sobretot per la rivalitat entre els visitants estrangers i els locals.
Els peruans es van afiliar a la Conmebol el 1925, però les limitacions internes i els problemes econòmics van impedir la creació d’una selecció nacional que oficialment representés el país internacionalment. Dos anys després, la selecció de futbol del Perú va ser creada oficialment, i va ser l’amfitriona del Campionat Sud-americà d’aquell mateix any, on va ocupar el tercer lloc després d’una victòria (3-2 davant Bolívia) i dues derrotes (0-4 davant Uruguai i 1-5 davant Argentina), aquest partit contra Uruguai va ser el primer partit de la història de la selecció.
El primer gran torneig que va disputar el país va ser el Mundial 1930, competició a la qual va ser convidada. Perú va quedar última amb 0 punts en un grup format per Romania i Uruguai. Més sort va tenir sis anys després en els jocs olímpics de Berlín, en el seu debut van derrotar per 7 gols a 3 a la selecció finlandesa, amb cinc gols del “Lolo” Fernández i als quarts va derrotar a Àustria per 4 gols a 2, que en aquell moment va era una potència, malauradament, en aquell partit hi va haver una invasió per part de les dues aficions, UE va provocar que la selecció austríaca reclamés i la FIFA decidís repetir el partit, però la selecció peruana va decidir retirar-se.
A principis del 1939, Perú va albergar per tercera vegada la copa Amèrica. Després de derrotar a la selecció equatoriana, la xilena i la paraguaiana, es va plantar a la última jornada de la lligueta depenent de sí mateix. Si Perú guanyava, ells eren campions, si guanyava Uruguai, ells eren els campions i si empataven, els celestes eren campions. Amb gols de Jorge “Campolo” Alcalde i Víctor Bielich, la selecció peruana es va proclamar campió de la Copa Amèrica.
El 17 de maig de 1959 va succeïr un dels moments més memorables del futbol peruà, doncs davant de 55 mil espectadors en l’estadi Vell Nacional, la selecció sudamericana es va imposar per 4 gols a 1 a una selecció anglesa amb Bobby Charlton i Billy Wright.
El segon títol de Perú va arribar el 1975, quan Perú va aixecar la seva segona copa Amèrica. La selecció dirigida per Marcos Calderón va deixar moments icònics en aquella competició, doncs en les semifinals, Perú i Brasil van empatar, pel que el finalista es va resoldre a través d’un sorteig. La mà innocent d’aquest va ser Verónica Salinas, filla del que en aquell moment era president de la selecció peruana, i que amb el paper que va treure va determinar que Perú era finalista. En aquella final, un dels protagonistes va ser Hugo Sotil, que en aquell moment era jugador del Barça, doncs es diu que el jugador va jugar la final sense el permís del Barça, pel que molts consideren que es va fugar. Després de tres partits, la selecció peruana va superar a la colombiana i es va fer amb el trofeu.
Perú ha estat present en cinc mundials, el del ja mencionat 1930, el del 1970, el del 1978, el del 1982 i el del 2018. En les cinc edicions en les que ha jugat, en tres s’ha quedat a la primera fase (1930, 1982 i 2018), en una va arribar a la segona (1978) i en una altra als quarts de final (1970). El màxim golejador de la selecció és Paolo Guerrero, amb 39 gols, i el jugador que més partits ha jugat és Roberto Palacios (128).
La selecció hagués volgut celebrar el centenari amb una sisena participació al Mundial, però una derrota als penals contra Austràlia en la repesca, en el famós partit on Redmayne es va posar a ballar davant els llençaments de Perú, ho ha evitat. Després d’una trajectòria ascendent, amb una participació al Mundial (2018), una final de la Copa Amèrica (2019) i una quarta plaça a la mateixa competició (2021), aquesta derrota va suposar un cop molt dur pels peruans, a part, personatges històrics com l’entrenador Gareca o el lateral dret Advíncula van anunciar que es retiraven de la selecció.
Ara, amb Juan Reynoso a la banqueta, els peruans esperen amb ànsies la Copa Amèrica del 2024 i la Copa del món del 2026, on volen tornar a demostrar que són una selecció a tenir en compte.