Apareix un text en català més antic que les Homilíes d’Organyà

Investigadors de la UAB identifiquen l’autor del text llarg més antic en català, que desbanca les ‘Homilies d’Organyà’

Comparteix la notícia
Apareix un text en català més antic que les Homilíes d'Organyà

Apareix un text en català més antic que les Homilíes d'Organyà

Investigadors de la UAB identifiquen l’autor del text llarg més antic en català, que desbanca les ‘Homilies d’Organyà’

El catedràtic de Paleografia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Jesús Alturo i la doctoranda Tània Alaix han identificat l’autor i la data del fins al moment text llarg més antic escrit en català. L’estudi, que presentaran aquest dissabte a les Trobades Culturals Pirinenques a Montanui (Ribagorça), estableix que el sotsdiaca Ramon de Cabó va escriure el 1105, més d’un segle abans que les ‘Homilies d’Organyà’, el text titulat ‘Memorial de greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet’, un recull de les infraccions, faltes i ofenses que el vassall Guillem Arnall havia comès contra el mateix Isarn, la seva dona i els seus drets.

El text, un pergamí de 10 centímetres d’alçada i 52 de llargada, es conserva a la Biblioteca de Catalunya. Segons expliquen des de la UAB, els documents medievals solien ser redactats pel mateix escrivà, però en ocasions l’autor de l’escrit i el de la còpia eren persones distintes. En el cas del ‘Memorial’, Alturo i Alaix demostren que ambdues funcions van ser executades per una mateixa persona, un professional de l’escriptura que han pogut identificar com el sotsdiaca Ramon, un eclesiàstic de Cabó, al costat d’Organyà, al servei dels senyors de Caboet. El document es va escriure l’any 1105, una data que fins ara no havia estat fermament constatada.

“El sotsdiaca Ramon va néixer, es va educar i va desenvolupar la seva activitat com a escrivà i escriptor en un context -el del bisbat d’Urgell-, de bon nivell cultural, no sols en llengua llatina, sinó també en la pròpia del territori. Ell va ser un dels que van començar a posar per escrit textos totalment en català, però el primer de nom conegut. En aquest sentit, bé es mereix el títol de primer escriptor conegut de la literatura -en el sentit més ampli del terme- catalana”, han destacat els investigadors.

D’aquest escrivà se’n conserven dotze documents originals i unes poques còpies més. Aquests pergamins es custodien a l’Arxiu del Bisbat d’Urgell -que custodia els documents més antics de Catalunya- i a la Biblioteca de Catalunya. “Era, sens dubte, un home culte, bon cal·lígraf, no mediocre llatinista i amb prou capacitat per escriure un text llarg tot ell en català, per a la qual cosa, i contràriament al que sovint s’ha afirmat, calia capacitat i expertesa”, han afegit.

Comparteix la notícia

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Amb la col·laboració de:

Edita
Change privacy settings