Les paraules més dures del cantant Alfred Garcia

Alfred Garcia: “Tot anava molt bé, però jo estava perdut”

Comparteix la notícia
Alfred Garcia

Alfred Garcia

Alfred Garcia: “Tot anava molt bé, però jo estava perdut”

El català Alfred Garcia acaba de publicar el seu segon àlbum, ‘1997’ (Universal), un disc vital i eclèctic que arriba després d’una aturada de dos anys que necessitava. “Estava perdut; a vegades en el millor moment un no sap cap a on tirar”, confessa a l’ACN, a propòsit de la llarga digestió del seu pas per OT i el llançament del seu primer àlbum ‘1016’ (Universal, 2018). Aquest és un disc menys “mainstream”, diu Garcia, amb cançons compostes pensant més “en la persona” que en l’artista.

“Aquest àlbum és per dir: si et pensaves que jo era això, doncs té l’altra cara”. Hi col·laboren músics com Albert Pla, Niño de Elche o La La Love You i, sorprenentment, el llançament del disc no ve acompanyat –de moment- d’una gira de presentació. “És un àlbum molt diferent del primer.

He passat dos anys fora, i pensava si tenia sentit, si s’havia de fer alguna cosa més “mainstream”… Però finalment m’he deixat portar i l’he tret”, resumeix el cantant en una entrevista amb l’ACN. El músic té assumit que potser a la llarga es veurà aquest nou disc com “un impàs”, una raresa que s’entendrà en el seu context.

I el context és el de la desconnexió que es va imposar ara fa dos anys, saturat de l’exposició mediàtica, dels compromisos i les pressions diverses. Garcia ho confessa: “Jo estava perdut, no sabia cap on anar. Tot anava molt bé, però a vegades en el millor moment un no sap on ha de tirar, i ha de parar”. “No podia fer un disc, una gira, estar presentable, ser bona persona, veure els meus amics, fer promoció, etc. És molta feina per un sol noi”, exposa.

Un disc més personal

El resultat d’aquesta aturada és ‘1997’, una referència a l’any del seu naixement que dona pistes sobre el contingut. “‘1016’ parlava de l’artista, del tio que sortia a la tele, i aquest parla bàsicament sobre la persona”, explica Alfred.

El disc “és una recopilació de moments que et porten des del 1997 fins a l’actualitat, i que repassa uns lligams, familiars i espirituals a través dels meus ulls”, considera el seu autor.

És a l’hora l’expressió d’un “dubte”, perquè neix “en una època d’incertesa brutal”, i ve una mica inspirat per la lectura de les teories de Zigmund Bauman sobre la societat líquida. En el terreny musical, Alfred reconeix que li ha sortit un conjunt de cançons força “híbrides, amb el millor del pop i de la música experimental”. Potser perquè ha assumit com funciona creativament: “De sobte et ve una cançó i t’has de posar a gravar-la; hi ha gent que s’asseu a compondre, a mi les cançons em venen”, comenta.

Entre les moltes col·laboracions que apareixen al disc destaquen les de Niño de Elche, Albert Pla, Judit Farrés i Los Espabilados, entre d’altres. “Sempre intento rodejar-me de gent”, diu al respecte. Quant a la col·laboració amb Albert Pla, Alfred diu que és una “celebració” de la seva amistat amb el cantautor.

Comparteix la notícia

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Amb la col·laboració de:

Edita
Change privacy settings