Cop d’efecte contra bullying a les escoles amb aquest nou programa

Comparteix la notícia

Implanten un nou programa contra el bullying on els alumnes més grans ajuden els petits i fan d’enllaç amb els Mossos

Cop d'efecte contra bullying a les escoles amb aquest nou programa

Cop d'efecte contra bullying a les escoles amb aquest nou programa

Comparteix la notícia

Implanten un nou programa contra el bullying on els alumnes més grans ajuden els petits i fan d’enllaç amb els Mossos

El nou programa per prevenir l’assetjament escolar dels Mossos d’Esquadra es basa en què alguns alumnes de 3r i 4t d’ESO ajudin els més petits, els de primer cicle, i fins i tot facin d’enllaç amb la policia si fes falta. Alguns estudiants seleccionats pels centres escolars reben una formació específica per part dels Mossos, donen una xerrada als nois més petits i els hi ofereixen la seva ajuda per si mai volen explicar-los algun cas d’assetjament que estiguin patint. L’objectiu és que la proximitat de les edats faci més fàcil explicar aquestes situacions que potser alguns no volen compartir amb els pares o el tutor. A més, aquests alumnes més grans tenen el contacte d’alguns agents per si calgués notificar-los algun cas més greu.

Segons les xifres dels Mossos d’Esquadra, a Catalunya cada any hi ha una mitjana de 100 casos d’assetjament escolar denunciats. Del 2019 al 2021, en tres anys, se’n van registrar 332. I de fet, la policia catalana està convençuda que els casos són molts més però que es mantenen en aquell calaix del que s’anomena la “xifra negra”, la infradenúncia, allò que passa però que no arriba mai a instàncies policials.

La Denise, una nena de 13 anys que cursa 1er d’ESO a l’Institut Estany de la Ricarda del Prat de Llobregat està convençuda que a la seva classe sí que hi ha assetjament escolar. “Sí, sí que n’hi ha”, assegura. Diu que té noms al cap de la gent que ho fa i quins comportaments tenen, però que no vol delatar ningú. “No passa tots els dies però sí que cada setmana veig coses que no s’haurien de fer”, comenta a l’ACN.

Algunes de les seves companyes de classe, com la Leindara o la Valeria, discrepen i diuen que no hi ha assetjament, sinó només maneres de dirigir-se als altres que a vegades poder ser paraules ofensives o pujades de to: “Però ningú s’ho pren malament. És la manera que tenim de parlar-nos entre nosaltres”.

Expliquen tot això després d’una sessió que han tingut per parlar de l’assetjament escolar i de com prevenir-lo. Una xerrada que ha estat diferent perquè no l’ha impartit el tutor ni cap professor ni tampoc cap policia. Han estat dues nenes del seu mateix institut, l’Ana i la Irene, de 3r d’ESO, les que els hi han parlat durant 45 minuts sobre el que significa patir assetjament i, sobretot, els hi han dit que si mai volen explicar a algú el que els està passant, que les busquin pel pati o els hi escriguin un correu perquè les puguin ajudar.

Tot això ha passat sota l’atenta mirada de dos agents dels Mossos d’Esquadra, el Víctor i l’Albert, de l’Àrea Bàsica Policial de El Prat de Llobregat, que s’ho han mirat tot des del final de la classe. Han estat ells qui han preparat a l’Ana i la Irene per donar aquesta xerrada. Així és com funciona el nou sistema de prevenció de l’assetjament escolar dels Mossos d’Esquadra anomenat ‘De tu a tu’.

El sistema es basa en què a cada centre que implementi el model hi hagi uns alumnes que siguin ‘referents’ en temes d’assetjament. Aquests estudiants, que sempre són de 3r o 4t d’ESO, reben una formació per part dels Mossos, fan una xerrada als alumnes més petits i després es mantenen a l’expectativa perquè qualsevol nen els pugui demanar ajuda si pateixen assetjament i perquè facin d’enllaç amb la policia si es dona un cas greu que no poden solucionar ells mateixos.

“Vam notar que quan aquestes xerrades les donaven els Mossos, la cosa es quedava allà i no tenia més recorregut. Així que vam pensar que fossin alumnes una mica més grans els que parlessin d’assetjament als nens i amb la idea, sobretot, que si un nen vol explicar que pateix un cas d’aquests, pugui buscar a aquest alumne que li ha donat la xerrada i dir-li”, comenta un dels creadors del model, l’agent Joan Miquel Martínez, cap de l’oficina de delictes de discriminació del Mossos d’Esquadra.

38 escoles implanten el nou programa

Aquest curs escolar 2021-2022 és el primer en què s’ha implantat el programa ‘De tu a tu’. El curs passat es va fer una prova pilot a l’institut Santiago Sobrequés de Girona que, segons explica el cap de l’oficina de delictes d’odi dels Mossos, va ser un èxit. “Els professors ens van dir que, per la seva experiència, el sistema havia salvat vides”.

En aquella prova, diversos alumnes assetjats van anar a buscar els alumnes referents que els havien fet la xerrada i així es van poder solucionar la majoria de situacions. En un parell d’ocasions va caldre avisar els Mossos d’Esquadra, que van acudir al centre i van solucionar el conflicte entre els afectats sense que fes falta posar una denúncia.

Ara són 38 escoles a Catalunya les que estan implantant el model i un total de 190 alumnes ‘referents’ implicats. En molts casos, com en el de l’Estany de la Ricarda, són els propis Mossos de l’Àrea Bàsica Policial els que s’acosten a l’escola per oferir el curs, però els centres també poden demanar-ho directament.

Els nois i noies que formen part d’aquest programa els tria el centre i, com reconeix el director de l’Estany de la Ricarda, intenten triar alumnes que puguin tenir “una sensibilitat especial” per aquests temes.

Aprofitar un vincle de confiança

Durant la sessió, els 25 nens i nenes de 1er d’ESO B es mantenen en silenci escoltant l’Ana i la Irene, que els hi expliquen què és la diversitat i per què cal respectar-la a través d’una presentació en una pantalla. Els nens només interrompen el silenci per respondre les preguntes que els fan. “Sabeu què és el racisme? I l’homofòbia? I la xenofòbia? I discriminar algú?”. Aquetes són algunes de les preguntes que plantegen les alumnes més grans. “És quan et fiques amb algú per com és”, respon un nen.

La sessió s’acaba amb una diapositiva on hi ha un correu electrònic per posar-se en contacte amb elles.

Després de la sessió, la Denise, la Leindara i la Valeria coincideixen que la xerrada ha estat útil. “Jo crec que pot haver ajudat als nois que fan aquestes coses per entendre que no ho han de fer”, diu la Denise. I les tres reconeixen que si patissin un cas d’assetjament buscarien l’Ana i la Irene per explicar-los-ho. “Crec que em seria el més fàcil”, ademt la Valeria.

Si cal, es posarà una denúncia

L’Ana i la Irene també estan satisfetes de com ha anat. Abans de Nadal van rebre una sessió de formació dels Mossos d’una hora i mitja i ara ho han traslladat als alumnes de 1er d’ESO B.

Però la seva missió no acaba aquí. “Ara hem d’estar disponibles per si ens necessiten”, diu la Irene, que està convençuda de la utilitat d’aquesta xerrada. “Crec que és més fàcil que ens expliquin una cosa així a nosaltres que als seus pares, perquè potser els seus pares tenen una altra mentalitat i potser algunes coses no les entendrien”, afegeix l’Ana.

Si algun nen els hi demanés ajuda, el primer que farien seria intentar solucionar-ho com els han ensenyat els Mossos d’Esquadra: anant a parlar amb l’assetjador, fer-li veure el problema i mirar que deixi de fer-ho. Però per si la situació fos més greu, les dues tenen el contacte dels agents de la comissaria dels Mossos del Prat de Llobregat per si calgués avisar-los. “Si veiem que la situació ha passat a majors i que hi ha conseqüències jurídiques, es posarà una denúncia”, assegura el cap de l’oficina de delictes d’odi, Joan Miquel Martínez.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Responsable: Digital Toginama S.L. Finalitat: respondre a les vostres consultes. Legitimació: per al vostre consentiment exprés. Destinataris: no transferirem les vostres dades a tercers, tret de les administracions que estiguin autoritzades legalment. Drets: teniu dret a accedir, rectificar i suprimir les dades, així com altres drets, tal com s’explica en informació addicional. Informació addicional: a la nostra política de privadesa i protecció de dades.