
Benfica Barça
AQUEST BENFICA FA MOLTA POR
El Benfica porta unes temporades que s’està veient superat pel Porto i l’Sporting de Lisboa a nivell nacional. Fa dos anys que els lisboetes no aconsegueixen un títol, l’últim va ser una Supercopa portuguesa l’any 2020, en fa tres que no aconsegueixen la lliga i en les darreres temporades s’ha quedat despenjat de la lluita pel títol molt aviat. Però enguany, amb l’arribada de peces com Roger Schmidt, David Neres i Enzo Fernández, aquestes coses poden estar canviant.
El Benfica ha guanyat tots els partits que ha disputat aquesta temporada, 13 de 13, només ha encaixat 6 gols (0,4 gols per partit) en el que portem de temporada i n’ha marcat 35 (2,7 gols per partit), tot això es veu reflectit en la lliga, on són líders, i a la lliga de campions, on després de superar a la Juventus i el Maccabi Haifa, són líders del grup empatat a punts amb el PSG, el pròxim rival.
Com hem comentat abans, a la lliga són líders, seguit d’aprop d’un per un interessantíssim Sporting de Braga, que està a dos punts. El Porto, amb 16 punts, està 5 punts per sota seu, i el Sporting de Lisboa, amb 10 punts, n’està 11 per sota. Tot plegat fa pensar que podríem estar davant d’una temporada on el Benfica pot donar la campanada a la Champions League i/o recuperar el tro a Portugal.
El primer argument per pensar que això podria ser possible és el baix rendiment de la Juventus de Torí, la qual només ha guanyat dos partits des que va iniciar la temporada, cap d’ells a la Champions. A falta de quatre jornades pel final de la fase de grups, la Juventus no suma cap punt i això, sumat al ple de victòries del Benfica en la competició, provoca que hi hagi una diferència de 6 punts entre els dos equips. A més, el grup en el que han estat enquadrats els dos equips és d’un nivell molt alt i t’obliga a una exigència màxima en cada enfrontament, pel que 6 punts són molt difícils d’aconseguir jugant al nivell que ho estan fent els d’Allegri.
El segon argument és el bon rendiment dels nous fitxatges, sobretot el de David Neres i el d’Enzo Fernández. El primer, que va arribar procedent del Shakhtar Donetsk, està sent la principal arma ofensiva del Benfica. L’ex jugador de l’Ajax està sent un vertader mal de cap per la defensa, doncs està demostrant una capacitat de desequilibri digne d’un jugador de primera fila i genera ocasions i faltes amb freqüència. El segon, que va arribar procedent del River Plate, està rendint tant bé que s’ha guanyat la convocatòria amb la selecció absoluta d’Argentina.
A dia d’avui, és el segon migcampista amb més passades del que portem de Champions League, només per sota de Verratti i en el partit contra la Juventus va ser el jugador amb més passades, recuperacions, duels guanyats i i regats completats. A part, el Benfica té grandíssims jugadors com Grimaldo, Gonçalo Ramos, Rafa Silva, Vlachodimos, Otamendi, Joao Mario i Draxler.
Si el gran rendiment d’aquests dos jugadors sudamericans, la situació del grup de Champions a on està i els jugadors amb els que ja comptava el Benfica li sumem que estan a les ordres de Roger Schmidt, un entrenador que sempre fa un futbol divertit i que sempre acostuma a il·lusionar estigui a on estigui, doncs produeix la sensació que estem davant les portes d’una possible temporada exitosa del Benfica.