Bartomeu obre el cava pel cas Neymar però Sandro Rosell rep de valent amb la petició de condemna de la Fiscalia

Comparteix la notícia

La fiscalia demana cinc anys de presó per a Sandro Rosell i quatre per a Neymar per estafa i corrupció

Bartomeu obre el cava pel cas Neymar però Sandro Rosell rep de valent amb la petició de condemna de la Fiscalia

Bartomeu obre el cava pel cas Neymar però Sandro Rosell rep de valent amb la petició de condemna de la Fiscalia

Comparteix la notícia

La fiscalia demana cinc anys de presó per a Sandro Rosell i quatre per a Neymar per estafa i corrupció

La fiscalia demana cinc anys de presó per a l’expresident del Barça Sandro Rosell i dos per a l’exfutbolista blaugrana Neymar Jr per estafa i corrupció en els negocis pel fitxatge del davanter brasiler el 2013. El FC Barcelona també està acusat pels mateixos delictes i s’enfronta a una multa total de 8,44 milions d’euros, a més d’una indemnització conjunta amb la resta d’acusats de 3,2 milions.

En canvi, el ministeri públic demana l’arxivament de la causa per al successor de Rosell, Josep Maria Bartomeu. Segons la fiscalia, el Santos, club de procedència, el Barça i el futbolista van simular un fitxatge més baix del real per no pagar el que corresponia a un fons d’inversió que tenia part dels drets del futbolista.

L’escrit d’acusació es dirigeix contra Rosell, Neymar Jr, els seus pares i un directiu del Santos, i contra el Barça, el Santos i la societat de la família de Neymar. El ministeri públic els acusa d’un delicte de corrupció en els negocis i un altre d’estafa impròpia per simulació contractual. Per a Bartomeu, la fiscalia demana el sobreseïment provisional perquè, com a vicepresident primer va signar els contractes per indicació de Rosell però no va participar activament en les negociacions. El judici està previst que se celebri a l’Audiència de Barcelona a partir del 17 d’octubre que ve.

El fons d’inversió DIS va adquirir el 2009 el 40% dels drets econòmics i federatius de Neymar quan jugava al Santos, i va pagar-ne 5 milions. El 7 novembre del 2011 Neymar va signar un nou contracte amb el Santos fins el juliol del 2014, tot i que l’anterior contracte era fins el 2015, amb una clàusula de rescissió de 65 milions d’euros, però el club el va autoritzar negociar amb altres entitats.

El mateix novembre del 2011, amb Rosell de president i negociant directament amb l’agent i pare del jugador, el Barça es va comprometre a pagar 40 milions a Neymar per assegurar-se el fitxatge a partir del 2014, quan quedés lliure. Si el jugador incomplia el contracte, es comprometia a tornar al Barça 50 milions, però el Barça també pagaria 40 milions al jugador si no l’acabava fitxant. El club garantia un salari de 36,1 milions d’euros pel jugador durant cinc anys.

A més, van acordar que el club li donava al jugador, com a “préstec”, 10 milions d’euros aquell mateix 2011, però no tenia interessos ni cap garantia. El setembre del 2013 el Barça va pagar 25 milions, i el gener del 2014 els 5 milions restants, arribant així als 40 milions pactats.

El novembre del 2012 la societat DIS va enviar una carta al Barça recordant-li que tenia el 40% dels drets federatius de Neymar, però el club li va respondre que no tenia cap acord amb el Santos sobre el jugador.

El febrer del 2013 Rosell i Bartomeu, aleshores vicepresident primer del club, van decidir avançar una temporada l’arribada de Neymar. Ho van decidir, segons la fiscalia, sense l’autorització de la junta directiva del club. La decisió implicava que Neymar havia de rescindir el contracte amb el Santos un any abans d’acabar-lo el 2014. A més, davant de la perspectiva que Neymar no complís el seu compromís i fitxés per un altre club, Rosell li va oferir un salari més alt del pactat inicialment.

Neymar va reclamar una prima de fitxatge superior a la pactada inicialment i la fiscalia diu que Rosell va acceptar-ho. També va oferir al Santos més diners a canvi d’evitar pagar el 40% dels drets a DIS.

El maig del 2013, un cop acabades les negociacions entre Rosell i el pare de Neymar, el club va sostenir públicament que el fitxatge seguiria costant els 40 milions pactats inicialment més 17,1 milions que s’haurien de pagar al Santos, cosa que feia un total de 57,1 milions. Això es devia al fet que la junta directiva havia acordat un pla estratègic de control de despeses per reduir deute i havia fixat en 70 milions el topall màxim per dedicar a fitxatges la temporada següent. Això permetia tenir gairebé 13 milions d’euros per fitxar altres futbolistes.

Contractes sospitosos

Per intentar evitar pagar més a DIS, el Barça, el Santos i Neymar van idear diversos contractes amb objectes i denominacions diferents però que en el fons eren perquè el club català pagués el fitxatge de l’astre brasiler. El Barça i el Santos van signar quatre contractes, però només el primer era estrictament pel fitxatge de Neymar per valor de 17,1 milions. En un annex del contracte s’establia que 6,8 milions eren per a DIS, i que si una posterior sentència judicial establia una quantitat superior, la pagarien a mitges els dos clubs.

El segon contracte era un conveni de col·laboració en matèria de futbol base, i pel qual el Barça pagava 7,9 milions d’euros al Santos per tenir dret de preferència en el fitxatge de tres jugadors. Tot i haver pagat els diners, el Barça no va acabar fitxant-ne cap dels tres.

El tercer contracte era perquè el Barça jugués un partit amistós al Brasil contra el Santos gratuïtament. No obstant, el mateix dia, Rosell i Bartomeu van enviar una carta al Santos reconeixent-li que si el partit no es jugava mentre Neymar era jugador del Barça, el club català pagaria 4,5 milions al Santos. El partit encara no s’ha jugat i Neymar ja no juga amb el Barça.

El quart i últim contracte entre els dos clubs era perquè el Santos jugués el trofeu Joan Gamper gratuïtament, partit que sí que es va jugar.

Finalment, Rosell i Bartomeu van enviar una altra carta al Santos obligant el Barça a pagar 2 milions d’euros al Santos si Neymar era elegit un dels tres finalistes a millor jugador de l’any per la FIFA mentre fos blaugrana. En total el Barça va pagar 25,1 milions al Santos; 17,2 pel fitxatge de Neymar, 5,9 com a primer pagament pel conveni pel futbol base, i 1,9 del segon pagament pel futbol base. Dels 17,1 milions del fitxatge, 6,8 van ser per a DIS, però la fiscalia diu que hauria d’haver cobrat 10 milions d’euros, el 40% dels 25 milions totals. Per això, reclama 3,2 milions d’indemnització per al fons d’inversió brasiler.

A banda d’això, el Barça i Neymar van signar set contractes, en els que es va establir un salari més alt pel jugador del fixat el 2011, passant de 36,1 a 45,9 milions d’euros en cinc anys. Igualment el Barça va pagar 1,5 milions a Neymar per l’explotació dels drets d’imatge del jugador i per acceptar la transferència dels seus drets federatius, pagament no previst el 2011. També es va establir una prima de fitxatge de 8,5 milions d’euros, que no estava prevista en el contracte del 2011.

Per tot això, la fiscalia demana per a Rosell cinc anys de presó per corrupció en els negocis i estafa, 10 milions d’euros de multa i tres anys d’inhabilitació per a exercir en la indústria o el comerç. A Neymar i al seu pare els demana dos anys de presó per corrupció en els negocis, multa de 10 milions d’euros i tres anys d’inhabilitació per a exercir en la indústria o el comerç a cadascun.

A la mare li demana un any de presó, tres d’inhabilitació i 10 milions de multa. Al directiu del Santos O.R.F. li demana tres anys de presó per estafa. D’altra banda, al Barça li demana 8,4 milions d’euros per estafa i corrupció en els negocis, al Santos 7 milions per estafa i a l’empresa familiar dels Neymar 1,4 milions per corrupció en els negocis. A més, a Rosell, el directiu del Santos, el Barça i el club brasiler els reclama una indemnització conjunta de 3,2 milions per a DIS.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Responsable: Digital Toginama S.L. Finalitat: respondre a les vostres consultes. Legitimació: per al vostre consentiment exprés. Destinataris: no transferirem les vostres dades a tercers, tret de les administracions que estiguin autoritzades legalment. Drets: teniu dret a accedir, rectificar i suprimir les dades, així com altres drets, tal com s’explica en informació addicional. Informació addicional: a la nostra política de privadesa i protecció de dades.