El fitxatge que Bartomeu va deixar escapar… i va preferir Pjanic

Surt a la llum l’enèssima bestiesa de Josep Maria Bartomeu

L’herència de Josep Martia Bartomeu i la seva colla és una llosa que el Barça haurà de suportar durant molts anys. La nefasta gestió del bartorosellisme va fer acumular deute fins a tal límit que tot va acabar petant. Aquest passat estiu el Barça va estar a punt de no poder inscriure alguns jugadors i encara hi ha futbolistes que continuen cobrant sous desorbitats sense aportar res a l’equip. I el problema és que no volen marxar perquè enlloc els pagarien el què cobren. Umtiti, Coutinho i Lenglet són els principals exemples d’aquesta situació.

Una de les conseqüències de tot això són alguns fitxatges o intercanvis absurds. Un d’ells el de Neto per Cilessen, tenint en compte que el porter neerlandès del Barça tenia més valor que el portuguès del València. Una altra bogeria va ser deixar escapar Arthur Mello i incorporar Pjanic. Un intercanvi que investiga la justícia italiana ja que va ser un tripijoc de tots dos clubs per quadrar comptes. I el Barça hi va sortir perdent ja que es valorava Pjanic en 60 milions d’euros, uns diners que ha demostrar no valer. A més, el bosni té un sou elevadíssim i malgrat que està cedit al Besiktas el Barça encara en paga una part.

El fitxatge de Pjanic és especialment greu perquè el Barça tenia un perfil molt millor seleccionat per la secretaria tècnica del club. Es tractava d’Eduardo Cavaminga. El francès tenia només 16 anys aleshores i era una gran promesa. El Barça el va deixar escapar i ara Camavinga juga amb el Real Madrid. Una altra jugada mestra de Josep Maria Bartomeu ja que va ser ell qui va demanar expressament l’arribada de Pjanic. Possiblement hi havia més comissions i coses estranyes.

Per sort la nova directiva podrà revertir la situació i ja està treballant en un substitut de Busquets. Es tracta de Boubakar Kamara, un futbolista francès de 24 anys que juga a l’Olympique de Marsella i acaba contracte el proper mes de juny. Arribaria de franc i el seu salari no seria gaire elevat. Quina diferència amb l’època bartorosellista.