Atac frontal del TSJC al català a l’escola

El TSJC tomba el projecte lingüístic d’una escola de Llagostera per “no contemplar el caràcter vehicular del castellà”

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat “per no ser conforme a dret” el projecte lingüístic d’una escola de Llagostera (Gironès) perquè no contempla “el caràcter vehicular del castellà com a llengua oficial conjuntament amb el català”.

La sentència de la secció cinquena de la sala contenciosa administrativa dona la raó a uns pares: “Reconèixer al recurrent el dret a que el seu fill rebi durant l’ensenyament obligatori, conjuntament amb els seus condeixebles, al col·legi i curs en el que segueixi els estudis, un ensenyament que inclogui el castellà com a llengua vehicular en proporció raonable”.

La sentència, dictada en català excepte en les parts extenses que recull jurisprudència i de la que ha estat ponent el magistrat Eduard Paricio Rallo, recull que els pares de l’alumne van recórrer als tribunals contra una resolució dictada pel conseller d’Ensenyament el juliol del 2019 desestimant la sol·licitud de la família en relació a la utilització del català i del castellà en l’escolarització del seu fill a l’escola de Llagostera on cursava primer d’educació primària.

Els pares, segons recull la sentència, d’entrada volien que es declarés que el seu fill tenia dret a ser escolaritzat en català i castellà “en proporció equivalent” o, subsidiàriament, que es “garantís” una “presència mínima” del castellà que “en cap cas” fos inferior al 25%. Finalment, també demanaven la nul·litat del projecte lingüístic de l’escola, que tant la retolació i la senyalització del centre es fes en els dos idiomes i que les relacions amb les famílies dels alumnes es fessin respectant “la llibertat lingüística i l’elecció” de les llengües.

El TSJC ha estimat parcialment el recurs. El tribunal reconeix a la família “el dret a que el seu fill rebi durant l’ensenyament obligatori, conjuntament amb els seus condeixebles, al col·legi i curs en el que segueixi els seus estudis, un ensenyament que inclogui el castellà com a llengua vehicular en proporció raonable”.

La sentència també fixa quina és aquesta “proporció raonable”: “Partint de la consideració del català com a centre de gravetat del sistema educatiu, amb la corresponent traducció a l’horari lectiu que s’ha de derivar de l’esmentat principi, fixar la presència mínima del castellà com a llengua vehicular, en el curs i classe en la que el fill dels recurrents segueix els seus estudis, en un 25% de les hores efectivament lectives”. Així, estableix que a banda de l’assignatura específica en castellà, hi haurà d’haver “almenys una altra àrea, matèria o assignatura” en aquest idioma.

El tribunal també anul·la “per no ser conforme a dret” el projecte lingüístic vigent en el moment d’interposar el recurs a l’escola de Llagostera perquè, apunta, “no contempla el caràcter vehicular del castellà com a llengua oficial conjuntament amb el català”.

La sentència desestima la resta del recurs.