Argentina i França arriben a la final del Mundial: Tots els detalls de la seva victòria contra Croàcia i Marroc FOTO - Europa Press
CRÒNIQUES DE LES SEMIFINALS DEL MUNDIAL
Senyors i senyores, nens i nenes, avis i àvies, el partit de l’any ja està definit. Argentina, que va superar a Croàcia per tres gols a zero, i França, que ha superat a Marroc per dos gols a zero, es veuran les cares per endur-se la final del Mundial 2022.
Malgrat ser dues seleccions d’un gran renom, no hi ha gaires enfrontaments directes entre els dos equips que siguin històrics, de fet, només s’han enfrontat tres vegades en partit oficial, una va ser el 1930, quan Argentina va guanyar per la mínima, la segona va ser el 1978, quan Argentina va vèncer als francesos per dos gols a un, i el darrer va ser en el passat Mundial, quan França va eliminar als argentins amb un resultat favorable de quatre gols a tres.
El diumenge a les quatre de la tarda tindrà lloc el quart partit entre els dos, el qual, més enllà de tenir l’al·licient de ser la final d’un Mundial, també tindrà l’atractiu de veure si Messi guanya la seva primera Copa del Món o França aconsegueix guanyar una Copa del Món per segon any consecutiu per primera vegada en seixanta anys.
ARGENTINA – CROÀCIA 3-0
Els argentins van sortir amb la intenció d’apoderar-se del control del partit i de pressionar a dalt, un plantejament similar al dels croats, qui pressionaven a dalt i no rifaven la pilota en sortida de pressió malgrat la pressió rival. Croàcia estava fina amb la pilota i estava superant la pressió argentina amb solvència, a part, estaven discutint la possessió a Argentina, qui estava tenint problemes per jugar pel carril interior i per pressionar als balcànics.
El partit estava igualat i estava passant poca cosa fins que al minut 32, Livakovic va cometre penal en fer caure a un Julián Álvarez que l’havia superat amb una mena d’autopassada amb forma de vaselina. Messi va marcar des dels onze metres en el que va ser el seu cinquè gol en el que portem de Mundial. Argentina no estava negociant cap esforç i estava sent molt intens.
Encara no portàvem deu minuts des del gol de l’astre argentí que Julián Álvarez, aprofitant que la defensa croata va ser poc intensa, va marcar el segon gol del partit i del quadre sud-americà en un contraatac iniciat en un córner a favor de Croàcia. Argentina s’estava animant davant uns croats que continuaven superant als argentins quan aquests els saltaven a pressionar.
En la segona part, Argentina va sortir igual d’intens davant una Croàcia que va fer canvis ofensius, coneixedors que el resultat no els hi era vàlid per accedir a la final. Croàcia volia reaccionar, però Argentina estava sent ordenada en defensa i estava sent molt agressiva quan perdia la pilota, sobretot Julián Álvarez.
Al minut 69, el davanter del Manchester City va marcar a plaer a passada endarrere de Lionel Messi, qui va fer una de les seves típiques jugades per anar-se’n de Gvardiol i que només ell és capaç de realitzar. En els darrers vint minuts vam veure a una Croàcia que es va donar per vençuda i que, en el llarg del partit, no havia inquietat gens la porteria rival.
FRANÇA – MARROC 2-0
França va sortir amb la intenció de pressionar a dalt i de cedir la possessió mentre que Marroc volia tenir la pilota. França va aconseguir el que el Canadà, Bèlgica, Croàcia, Espanya i Portugal havien intentat amb tanta insistència, avançar-se en el marcador en un partit contra el quadre àrab. Marroc, que va veure com un Saïss que arribava tocat no va poder continuar, va voler reaccionar davant d’una França que no tenia pressa amb la pilota.
A Marroc li estava costant generar perill, tot el contrari que França, que aprofitava els espais. A poc a poc, el partit s’anava inclinant cap a una França que estava sent superior físicament i a nivell d’agressivitat i que estava tenint ocasions per marcar el segon. Marroc, que tenia problemes per superar la primera línia de pressió rival, va intentar reaccionar en el tram final de la primera part en les jugades a pilota aturada, però el resultat es va mantenir intacte.
En el primer quart d’hora de la segona part vam veure un Marroc amb la iniciativa, que insistia, que generava perill, que atacava per les bandes, que estava exigint als centrals francesos amb accions al límit, que estava pressionant a dalt quan perdia la pilota, que estava instal·lada a camp rival i que estava sent clar protagonista, però amb l’entrada dels canvis, França es va veure beneficiada, i a mesura que avançaven els minuts, els marroquins creaven menys perill.
França estava podent trepitjar camp rival amb regularitat després de molts minuts. França va decidir defensar-se amb la pilota, però Kolo Muani va aprofitar un refús per marcar a plaer i sentenciar el partit. El segon gol va deixar molt tocada a una selecció marroquina, que sense cap mena de dubte, és la selecció revelació del torneig.