Anthony Sànchez deixa en evidència el llirisme de la taula de diàleg i cap paper a terra

Anthony Sànchez té clar que amb lliris i sense cap risc és impossible aconseguir la independència

L’independentisme va deixar escapar una oportunitat d’or l’endemà de la proclamació de la República Catalana i posterior suspensió. Era l’hora de la veritat i calia un lideratge polític i un poble (que hagués estat a l’alçada) al carrer per defensar de forma pacífica però amb fermesa el nou Estat. Tot això ja ha passat i s’ha imposat clarament el llirisme i la comoditat de la cadira i l’anat fent (el mentrestant que en diuen alguns).

Res és de franc tot i que amb la mentalitat que s’imposa a Catalunya (més pròpia de l’Andalusia del PER) pugui semblar que sí. L’activista Anthony Sànchez ho resumeix perfectament amb aquestes piulades a Twitter:

Donetsk i Lugansk van defensar les urnes dels seus referèndums amb els seus cossos i van proclamar la seva independència amb l’amenaça de les armes al clatell. Ara són independents. Aquí encara vivim al món de la piruleta. 🍭

— Anthony Sànchez 🏳️‍🌈🏴󠁧󠁢󠁥󠁮󠁧󠁿🔻 (@acorey_cat) March 4, 2022

Anthony Sànchez escrivia una segona piulada reforçant la seva postura: “Molt seriosament us ho dic, tenim gent a CAT mateix q ha fugit d’allà degut a la destrucció q va portar Ucraïna amb els seus bombardejos. L’atac rus no és l’inici. Ni Ucraïna ni Rússia són la víctima. Ho és la població civil q pateix en silenci des de fa més de 8 anys. PUNT”.

Les piulades de Sànchez han tingut molta repercussió a les xarxes socials i diversos independentistes li han donat la raó recordant el paper galdós de molta gent els dies posteriors a l’1 d’Octubre: “Els catalans volem la independència des del sofà, si fóssim moldaus o ucranians, a l’ú d’octubre s’arma una guerra civil. Es viu molt bé per a jugar-se el coll, pocs n’he vist com el Roger Español jugar-se el físic amb tanta valentia”.

“Allà no són lliristes com els catalans i els polítics no els van enganyar, ningú els desconvocava i els enviava cap a casa”.

Però també han aparegut lliristes que creuen que, a diferència de tot el món, Catalunya ha de funcionar diferent i veure la geopolítica com una qüestió de sentiments: “No la tenen perquè no la volen. Pretenen pertanyer a Russia, que és com acabarà. I que se solideritzessin amb la causa catalana com el Putin no és raó. Ho fan pels seus interessos. Creu-me, no ens interessen aquests ‘aliats’”.