Assemblea Nacional Catalana, ANC
L’ANC descarta convertir-se en un partit polític però es planteja impulsar una “llista cívica”
L’ANC no es convertirà en un partit polític, però es planteja l’impuls d’una “llista cívica, independent de partits, per defensar la voluntat dels independentistes a les pròximes eleccions”. Així es manifesta en el full de ruta que l’entitat presenta aquest dimecres als socis, que ha pogut consultar l’ACN i que es portarà a votació del 22 al 23 de març. Per això apunten que caldrà determinar les eines necessàries per a fer la llista i que sigui ratificada pels socis. El document queda farcit de crítiques a les formacions independentistes i a les institucions. “S’ha acabat que la manca de respecte a la voluntat dels electors els surti de franc”, assenyalen.
L’entitat presidida per Elisenda Paluzie constata la “decepció amb partits i institucions”, a qui acusa d’haver-se “diluït en l’autonomisme”. Lamenten que la Generalitat i el Parlament són “institucions captives, sotmeses, amenaçades i desgastades, que ni aprofiten el petit marge de maniobra que els queda per treballar per la independència”. La mateixa crítica fan als alcaldes, a qui acusen de “mirar cap a una altra banda”, en la lògica de partits.
El full de ruta assenyala que cal “un organisme polític” a l’exterior, “que assumeixi la coordinació estratègica del moviment d’alliberament nacional”. Creuen que el Consell per la República podria complir la funció, però creuen que cal que faci passos per ser més transversal i “àmpliament reconegut per tot l’independentisme”.
També carreguen contra els “pactes amb partits espanyolistes” a nivell municipal. En aquest sentit, opten per “pressionar” els partits i obtenir “el compromís, per escrit, que no se’ls regalaran més ajuntaments, consells comarcals o diputacions”.
L’entitat carrega contra les “lluites continuades entre partits” i denuncien que aquestes “provoquen en els votants un sentiment creixent d’enuig, d’impotència i desafecció que causen una inhibició en la participació política”. A més, al document es lamenta que “la gran fita” d’haver assolit el 52% de vots independentistes al 14-F s’ha “malbaratat”.
Al document, l’ANC es compromet a “recuperar plenament” la seva presència a “carrers i places”, després de dos anys de pandèmia, i aposta per “tornar a arrossegar els partits amb un ‘crescendo’ de mobilitzacions”. De fet, ja fixa mobilitzacions “massives” per la Diada i pel Primer d’Octubre.
Proposta d’accions de menys a més: l’1-O, festiu nacional
L’Assemblea, que també demana “preparar un nou embat democràtic de major potència” que el del 2017, fixa la vista en el 2023. Recorden que el maig del 2023 acaba el termini establert en els acords d’investidura per a la taula de diàleg, de la quaI pràcticament no en fa cap altra referència en tot el document. Es proposa fer accions “de menys a més”. En aquest sentit, aposten per celebrar el Primer d’Octubre com el dia de la República Catalana, i assenyalen que treballaran perquè el Govern declari aquesta jornada com a festa nacional. En cas que no es pugui fer, diuen que les territorials han de treballar per aconseguir que, almenys, sigui festa local.
Una altra de les accions és per una estratègia de “vot intel·ligent” de cara als processos electorals que hi ha el 2023. Aquest any que ve se celebraran comicis municipals i espanyols. L’ANC reitera el compromís amb el mandat de l’1-O i insisteixen que els càrrecs electes estan obligats a fer efectiu el mandat del poble, i denuncien la política de “rendició nacional” dels qui ocupen les institucions.
L’ANC vol construir i impulsar “sobirania en tots els sectors possibles”. Per això impulsaran una campanya de sobirania energètica i per a la gestió pública de l’aigua. “L’accés a l’aigua és un dret humà escàs que ha de gestionar-se sense ànim de lucre”, raonen.