Cop d’efecte a l’Ametlla de Mar per afavorir la reproducció de sèpies i calamars

Comparteix la notícia

Impulsen un projecte pilot per afavorir la reproducció de sèpies i calamars a l’Ametlla de Mar

Cop d'efecte a l'Ametlla de Mar per afavorir la reproducció de sèpies i calamars

Cop d'efecte a l'Ametlla de Mar per afavorir la reproducció de sèpies i calamars

Comparteix la notícia

Impulsen un projecte pilot per afavorir la reproducció de sèpies i calamars a l’Ametlla de Mar

La Confraria de Pescadors de l’Ametlla de Mar i l’empresa Plàncton Diving han impulsat el projecte pilot ‘Calasèpia’, una iniciativa per afavorir la reproducció de sèpies i calamars a la costa calera. Cada sepiera consta d’una corda de cent metres on es lliguen manats de llentiscles per propiciar que els cefalòpodes dipositin els ous, a una profunditat d’entre set i quinze metres. Un dia després del calament, els submarinistes van comprovar que els animals ja s’hi havien instal·lat.

Segons la codirectora de Plàncton Diving, Eli Bonfill, la sobrepesca i el canvi climàtic han afectat la fauna marina, incloses sèpies i calamars. Per la seva part, la Confraria de Pescadors confia que la prova també beneficiï altres espècies del fons marí.

El projecte ‘Calasèpia’ s’inspira en la iniciativa engegada a la Costa Brava, el Projecte Sèpia. En el cas de l’Ametlla de Mar, fa tot just una setmana que es van col·locar les dues sepieres en dos punts de la costa calera; un entre la Cala Vidre i el Cap Sant Jordi i l’altre entre la Cala Llobeta i Calafató, dues zones sorrenques. La primera de les instal·lacions està col·locada a uns set metres de profunditat, de manera que es pot veure fàcilment amb un equip d’snorkel, mentre que la segona sepiera només es pot visitar per submarinistes.

De fet, aquesta és una de les tasques que es duran a terme al llarg de tot l’estiu, tal com ha apuntat Eli Bonfill. A través d’immersions, proposaran als submarinistes “convertir-se en científics per un dia”. A banda de bussejar pel fons marí de la costa calera, també se’ls farà una xerrada prèvia sobre els cefalòpodes i se’ls proporcionarà una sèrie de materials per fer un recompte de nius de sèpies i calamars que s’hagin instal·lat a les sepieres. Ara bé, “és important anotar tant la presència com l’absència d’ous”, ha recalcat Bonfill. La voluntat és fer aquest seguiment un cop per setmana i recollir les dades fins finals d’estiu, quan està previst retirar aquests elements del fons del mar.

Per la seva part, la Confraria de Pescadors s’ha encarregat de la part administrativa i burocràtica, a més de donar un cop de mà en el muntatge de les sepieres. Amb una inversió “senzilla”, l’organisme també ha facilitat el material necessari per construir aquests elements. Tot i que diversos pescadors es van interessar per la iniciativa, finalment l’embarcació Galdiri II d’Abel Llambrich ha participat activament en el calament. La secretària de la confraria, Isabel Betoret, ha assenyalat que la prova pilot permetrà determinar si les zones rocoses on s’han fixat les sepieres propicien la reproducció d’aquestes espècies. A la vegada, Betoret ha celebrat que si s’aconsegueixen els resultats esperats, suposarà un benefici tant per als pescadors com per al conjunt de la biodiversitat.

Primers resultats esperançadors

Els impulsors del projecte ‘Calasèpia’ remarquen que es tracta d’una prova pilot i que els resultats determinaran com continuar la proposta de cara l’estiu vinent. De moment, Bonfill es mostra esperançada després de recollir les primeres dades. N’és un exemple la primera immersió després del calament que es va fer dissabte passat -quan tot just havien passat 24 hores des de la instal·lació de la corda- i es van localitzar diversos nius de sèpies al llarg dels llentiscles.

Aquest divendres, un grup de submarinistes aficionats i membres de Plàncton Diving van tornar a embarcar-se fins a Calafató i Cala Llobeta, un dels punts on es troba una de les cordes amb unes deu sepieres. La immersió, d’uns quaranta minuts de durada, va finalitzar amb bons resultats, ja que quasi tots els llentiscles amagaven nius de cefalòpodes. Ara, caldrà fer un seguiment per determinar si aquests ous eclosionen en un futur i ajuden a la proliferació d’aquesta espècie a la costa calera.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Responsable: Digital Toginama S.L. Finalitat: respondre a les vostres consultes. Legitimació: per al vostre consentiment exprés. Destinataris: no transferirem les vostres dades a tercers, tret de les administracions que estiguin autoritzades legalment. Drets: teniu dret a accedir, rectificar i suprimir les dades, així com altres drets, tal com s’explica en informació addicional. Informació addicional: a la nostra política de privadesa i protecció de dades.