Cop d’efecte d’un poble de l’Alt Urgell per un projecte de masoveria urbana

Comparteix la notícia

Impulsen un projecte de masoveria urbana a Ossera per contribuir a la revitalització de la vall de la Vansa i Tuixent

Cop d'efecte d'un poble de l'Alt Urgell per un projecte de masoveria urbana

Cop d'efecte d'un poble de l'Alt Urgell per un projecte de masoveria urbana

Comparteix la notícia

Impulsen un projecte de masoveria urbana a Ossera per contribuir a la revitalització de la vall de la Vansa i Tuixent

Una família d’Ossera, al municipi de la Vansa i Fórnols (Alt Urgell), impulsa un projecte de masoveria urbana en una casa del poble de la seva propietat i que porta més de vint anys desocupada. L’objectiu és que les persones interessades inverteixin en l’adequació dels espais interiors i que, com a contrapartida, puguin fer-ne ús de l’habitatge. Des que van decidir tirar endavant la iniciativa, al mes de gener i a través del moviment social ‘Repoblem’, han rebut més d’un centenar de propostes i ara es troben immersos en el procés de selecció. La prioritat és trobar una família amb fills en edat escolar que tingui la intenció d’arrelar-se al territori i que compti amb alguna experiència prèvia en la forma de vida dels pobles de muntanya.

L’Aleix Hildebrandt és fill d’un alemany i una catalana que van arribar a Ossera a la dècada dels 80. Ha viscut tota la seva infància i adolescència al poble, fins que va començar els estudis universitaris, i li agradaria tornar en un futur o, almenys, continuar mantenint-hi un vincle. Precisament, els seus records i vivències l’han empès ara, juntament amb la seva família, a contribuir a la revitalització d’aquest nucli i del conjunt de la vall de la Vansa i Tuixent. La idea ha estat la de donar una nova vida a la casa de Cal Valentí, que porta més de dues dècades deshabitada, a través d’un projecte de masoveria urbana.

El gruix de l’estructura de l’habitatge ja està rehabilitat, amb la qual cosa a la part exterior només queda pendent alguna actuació en una cantonada i els tancaments de vidre. L’interior, en canvi, s’ha d’adequar totalment. La idea és que les persones interessades facin una inversió inicial d’uns 7.000 euros i que després vagin fent petites aportacions mensuals per anar avançant en la reforma. Aquestes substituirien el preu que haurien de pagar en concepte de lloguer, tal com preveu la llei d’arrendaments urbans. A més de la casa, els propietaris també posen a la seva disposició una era, dos horts i un pou.

L’objectiu és aconseguir captar l’interès d’alguna família amb ganes d’arrelar-se al territori, tenint en compte la necessitat que té el municipi d’atreure nous habitants, sobretot amb fills. De les més de cent propostes rebudes, s’han seleccionat una trentena a qui estan ensenyant la casa i d’entre les quals esperen poder escollir les persones que finalment tirin endavant el projecte. La idea és que puguin estar instal·lades d’aquí a uns sis mesos. També s’ha previst un període de prova i adaptació a la vida del poble, que actualment té uns 30 habitants i que fa uns anys va ser repoblat per diversos artesans.

L’Aleix recorda que, als peus d’aquesta mateixa casa, hi passava hores escoltant les històries i llegendes que explicava la gent gran d’Ossera, tant sobre la Guerra Civil com de les trementinaires. També es va quedar sorprès en conèixer l’any en què hi va arribar el primer camió, al 1951. Tot plegat, en el temps lliure que quedava després d’anar a classe, a Tuixent primer i la Seu d’Urgell després, i tornar amb el transport escolar. Tot i que reconeix que la seva infància va tenir un cert punt de solitud, perquè ell i el seu germà eren els únics nens del poble en aquell moment, creu que la llibertat de poder sortir al camp i estar amb animals l’ha fet valorar altres elements que no hi són presents a les ciutats.

Una nova vida a Fórnols

Aquesta filosofia també atreu a joves com el Marc Santaeulària, procedent de Solsona i que des de fa un any i tres mesos viu al nucli de Fórnols, a la mateixa vall. És fotògraf i assegura que el paisatge i els veïns, que ell considera família, li han donat vida. Va conèixer la zona a sobre d’una bicicleta i va decidir instal·lar-s’hi en una casa. Recorda que tot just arribar, el 17 de desembre de 2020, va començar a nevar: “La primera nit, en un poble nou, amb una casa nova, davant la llar de foc, veure com els flocs van caient… per mi va ser molt poètic”, i conclou: “Va ser com una senyal i un regal; un dir, he pres la decisió correcta”.

El Marc assegura que el seu nou lloc de residència li ha obert portes i que, ara que ha passat el pitjor de la pandèmia, nota que cada cop té més feina. En aquest sentit, explica que muntanyes com el Cadí i les diferents llums que es poden apreciar durant són algunes de les seves fonts d’inspiració. Tot i això, recomana que abans de fer el pas que ha fet ell cal que la persona pensi que “no tot és maco”, que ha de voler aquesta forma de vida i ser conscient de les distàncies i anar preparat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Amb la col·laboració de:

Edita
Change privacy settings