La lliçó d’Alemanya a l’Estado español amb la vídua del President Companys

Alemanya ha fet net amb el seu passat, a diferència d’Espanya

Amb la Guerra Civil a punt de finalitzar per la derrota republicana, milers de persones van decidir iniciar el camí de l’exili. Era la situació més segura per a molta gent i les seves famílies ja que amb l’arribada de les tropes franquistes la repressió hagués estat assegurada. En el cas d’alts dirigents polítics i molt especialment d’algú que era el President de la Generalitat, marxar a l’exili no era una opció, era una obligació. Aleshores no es feien taules fake. Als espanyols no els calia per dissimular.

El President Companys es va establir a França i a diferència d’altres dirigents (algun dia caldria parlar clar dels tripijocs dels republicans espanyols amb els diners de l’exili) no va marxar a Mèxic quan les tropes nazis van entrar a França. El seu fill, que patia una malaltia mental, era a un sanatori a França i es va perdre després d’un bombardeig. Companys va decidir quedar-se malgrat el perill a ser detingut ja que volia localitzar-lo. Malgrat que finalment el van poder localitzar, quan això va passar el President Companys ja havia estat afusellat.

Companys va ser afusellat al Castell de Montjuic l’octubre de 1940 però per arribar fins a Catalunya abans va ser detingut a França en una operació entre les autoritats alemanyes i les espanyoles. Alemanya ha acabat demanant disculpes per tot això. No només de paraula. Moltíssima gent va ser compensada per actuacions com aquesta. Va ser el cas de Carme Ballester, vídua del president màrtir.

En aquest sentit un diari alemany publica una entrevista a l’historiador català Josep Cruanyes on s’explica que la vídua del President Companys va rebre una pensió del govern alemany com a indemnització perquè el país va entregar Companys a Espanya sabent perfectament quin seria el seu destí. Aquest gest contrasta amb l’actitud espanyola i la seva llei de memòria democràtica, que no deixa de ser un intent de rentat de cara per quedar bé i perquè el llirisme pugui dir que hi ha una “Espanya Fraternal”. Una llei que queda molt lluny de la que es va fer a Alemanya per depurar responsabilitats de l’època més fosca del país.