Creixen els dubtes sobre la mort d’Albert Solà i un metge diu això sobre la prova de paternitat

Albert Solà
Albert Solà va morir de forma sobtada als 66 anys
Fa uns dies coneixíem la mort d’Albert Solà, el cambrer de la Bisbal d’Empordà que assegurava ser el fill gran de Juan Carlos I de España i, per tant, l’hereu de la Corona. El suposat fill il·legítim del Borbó emèrit (en un 99,9% de possibilitats) perdia la vida de manera sobtada, casualitats de la vida, uns dies abans de la seva intervenció al programa ‘¿Quén es mi padre?’ que s’emet a Telecinco i que és presentat per Carlota Corredera.
En una entrevista abans de morir, Albert Borbón Solà explicava que: “cuando vivía en Ibiza con mis primeros padres venía a verme una señora muy elegante, siempre vestida con traje de chaqueta y falda, me traía regalos. Cuando luego estaba con mis padres, de vez en cuando recibía regalos carísimos que mis padres claramente no se podían permitir, me compraron un coche nuevo cuando mi padre jamás había tenido uno, él usaba coches de tercera mano, mis padres no tenían recursos para darme esos caprichos, no sé de dónde lo sacarían”, deixant clar que en aquell moment la Família Real ja volia comprar el silenci de la seva família.
La mort d’Albert Solà podria no ser fortuïta
Carlota Corredera ha explicat que l’equip del programa està seguint la investigació i que, segons l’autòpsia, la causa de la mort seria un infart de miocardi. Tot i això, l’entorn més proper al cambrer, estarien disposats a sol·licitar una segona autòpsia: “Los ánimos en el entorno de Solà están muy caldeados, es muy probable que se planteen pedir un segundo análisis del cadáver”.
El genetista que va fer la prova de paternitat, Jaime Buj, va explicar que “vino una persona anónima y me pidió que realizase una prueba de paternidad con una prueba de ADN desconocida, se identificó como una prueba de paternidad positiva y así se dejó plasmado en un informe que se les entregó, inmediatamente se nos pidió que destruyésemos cualquier prueba del informe. En toda mi carrera no me han vuelto a pedir que destruya un informe completo, ¿para qué?”.
Amb totes aquestes dades, la família no es creu que sigui una mort fortuïta i casual. Estan disposats a arribar fins al final.