Albert Donaire elogia Salvador Vergés
Albert Donaire explica què ha vist a Olot
L’activista independentista Albert Donaire, que també ha estat espiat amb Pegasus, ha publicat un missatge a xarxes socials que fa reflexionar (o hauria de fer reflexionar). És evident que s’ha d’ajudar a la gent que passa per un moment complicat, però aquesta ajuda sempre ha de ser puntual en el temps i molt controlada, no pot ser permanent i interessada. Cal donar les eines adequades per permetre als ciutadans recuperar la seva vida i tornar a entrar a la roda.
Les ajudes econòmiques permanents no incentiven a trobar feina, ja que molts beneficiaris d’aquestes s’acomoden en aquesta situació. Normalment, el filtre tampoc és el correcte, ja que de vegades els beneficiaris són gent que ‘treballen’ fora dels circuïts legals i, per tant, a ulls de l’Estat, no tenen recursos. És el cas que Donaire ha vist a la Seguretat Social d’Olot. Persones que demanaven l’ingrés mínim vital.
Aquestes persones portaven un Galaxy Fold, un cotxet Bugaboo, sabates Cruyff i ulleres Gucci. Tot marques i no precisament barates. Es pregunta si tot són imitacions o alguna cosa no acaba d’anar bé del tot. La picaresca cada vegada és més gran a Catalunya i hi hem de posar remei. La Seguretat Social és un organisme de l’Estat que funciona amb paràmetres estatals. Si algun dia constituïm la República Catalana, hem de saber canviar aquesta situació. El problema és que el llirisme encara donaria més beneficis a qui es comporta d’aquesta manera.
El missatge d’Albert Donaire s’ha fet viral i molts seguidors del seu perfil també han explicat altres anècdotes semblants. Històries de coneguts que prefereixen cobrar una ajuda de 400 euros (algunes passen dels 1300, habitatge i subministraments a banda, en funció del número de fills) abans que treballar mitja jornada per 600 euros. Cal canviar els requisits d’accés i eliminar la prestació en cas de rebutjar feines. L’objectiu no és regalar diners (encara que aquesta gent ho pensi), l’objectiu és ajudar a remuntar. I també tocarà exigir uns mínims coneixements de la llengua del país independentment si s’ha nascut aquí o no.
