Arsenal
La paciència, la clau del renéixer de l’Arsenal
Quan Arteta va agafar el càrrec de l’Arsenal a finals de 2019, l’equip londinenc estava en onzena posició amb 23 punts, que no representaven ni la meitat de punts aconseguits possibles. Finalment, l’Arsenal va acabar vuitè, aconseguit 33 punts més de 60 possibles. Malgrat aquesta notable millora de punts, no va ser suficient per classificar l’equip a Europa, però al guanyar aquella final de la FA Cup contra el Chelsea van poder jugar l’Europa League.
En la segona temporada a la banqueta gunner, Arteta va repetir posició, però no va poder guanyar cap copa nacional, així que enguany no ha jugat competicions europees per primera vegada des de la temporada 1995/96.
L’inici d’aquesta temporada va ser horrorosa i és que a la tercera jornada era últim de la Premier League amb 0 punts i cap gol a favor, tot això, va provocar que sorgissin els rumors d’un possible acomiadament de l’entrenador espanyol, però la directiva gunner va fer una de les coses que inusuals del futbol actual, tenir paciència i aquesta decisió va ser clau pel desenvolupament de la temporada, i és que han acabat quarts a la lliga amb 69 punts i a dos punts de Champions League.
La directiva del 13 vegades campió de lliga va tenir paciència amb Arteta, perquè confiaven amb ell i li havien fet un projecte fet a mesura, els jugadors s’havien d’adaptar a ell i això com s’ha demostrat, a la llarga ha tingut els seus fruits.
A més, aquest projecte és molt jove i és que la mitjana d’edat és de 24,9 anys, de fet, si mirem l’onze titular de l’Arsenal amb Ramsdale, Tierney, White, Gabriel, Tomiyasu, Xhaka, Thomas, Odegaard, Martinelli, Nketiah i Saka, és una mitjana de 23,2 anys, per tant, estem davant d’un onze molt jove i molt prometedor.
De fet, aquesta temporada ja han demostrat del que són capaços, però el mal inici i dues derrotes contra el Tottenham i el Newcastle en el tram final, van evitar el retorn a Champions, de fet, si el conjunt gunner guanyava als Spurs eren, matemàticament, equip de Champions.
Tot i això, crec que el gran projecte i onze de l’Arsenal té una pota d’on coixeja, i és la punta d’atac. S’està parlant seriosament de la incorporació de Gabriel Jesús, un davanter que juga molt bé d’esquenes, que li falta millorar la definició, que no és un davanter per córrer a l’espai i que perillòs quan trepitja area.